ÚLTIMS LLARGS

El passat dissabte, amb molt bona companyia, vaig fer el penúltim llarg de cara a la CCC. Amb Racarunner i Irene, comencàrem el recorregut del GR que travessa la Serra d'Espadà, el GR36 de la Vilavella cap a Montanejos a les 4:45, per anar un tros amb els frontals i fer camí amb fresqueta. De fresqueta poca, però sí que poguérem avançar prou abans que començara a pegar de valent.

Iniciàrem la marxa a les escoles on férem la quedada forera, pujada al calvari, a l'assut, la font de la Mare de Déu de la Salut i el coll del pic de la Font de Cabres. Seguim per l'Ereta (on recordàrem el passat campionat d'Espanya de la Volta al Terme de Fondeguilla), el coll d'Artana (on uns caçadors impacients esperaven l'inici de la temporada de caça),les antigues mines, el coll Roig i descens cap a Eslida. Parada a la font de Matilde per a avituallar i llevar-nos l'equipació nocturna i continuem marxa.

Quina és la nostra sorpresa quna, en buscar la continuació del GR ens trobem a mb Mountainrunning que està escalfant per a la prova de les Fonts, de la qual hem vist senyalització en alguns trams. Xerrem un moment i seguim viatge, camí d'Ahín.

Com que no veiem senyals, tenim un moment de dubte, però uns senderistes ens confirmen que anem bé. Al poc, es piquen i intenten posar-se a roda (de conya, és clar), però la pujada a eixe coll no és per a fer broma... Un descens per senda amb revoltes i un ràpid descens per pista, amb arquet i assut inclosos ens deixen a les portes d'Ahín. Travessem ràpidament la bonica localitat i continuem el recorregut, primer per una pista poc atractiva i després per una pinada molt bonica, camí de la font de les Pistoles i d'allí cap a Veo.

En passar Veo, reprenem una senda, que ens porta a una séquia per la qual caminem fins ben prop d'Alcúdia de Veo. Per sort, m'equivoque de camí i eixim a la carretera, cosa que ens estalvia un tram de séquia i de la seua exhuberant vegetació, que ens ha deixat més marques que totes les argilagues i altres matolls amb punxes de la resta del camí. I així, de manera amena, tranquil·la, conversant sobre tot l'humà i el diví, arribem a la font de Sant Vicent, on fem la segona parada llarga de la jornada. Bevem, reomplim, ens refresquem, comentem el que queda... i continuem.

Ara anirem per bosc de surera i pinades, així que el trajecte no es farà massa pesat, excepte la pista final cap a Villamalur, on Raca i Irene deixaren el cotxe e ldia anterior. Així és que reprenem la marxa, pel barranquet que fa de senda i pugem, i pugem... i després baixem per una pista molt trotable i tornem a pujar. I la senda puja, i puja, i puja, i el cansament ja comença a notar-se, de manera que ens ho prenem amb calma. Per sort, anem molt bé de temps i els arbres ens protegeixen del sol que calfa amb força, només ens queda una baixada per pista i ja hi som. Així que trotant anem fent camí, fins que arribem a la zona recreativa de Villamalur. ALlí decidisc quedar-me amb Raca i Irene, i no continuar fins a Torralba. Tinc la sensació que ha sigut un molt bon entrenament i que més val deixar-ho, i així ho faig. Per a postres, quan pugem al poble, ens rep la xaranga i alguns dels festers es giren per aplaudir-nos, però no de conya, sinó sincerament.

Aquesta circumstància provoca el riure dels excursionistes, que ens pensem que ho han fet a propòsit...

Arribem al cotxe, descarreguem, prenem les bosses amb roba neta i anem al bar a canviar-nos i a recuperar/hidratar, cosa que fem a consciència. Després xerrem de l'entrenament, del material per a la CCC i de moltes altres coses. Es fa hora de dianr, i com que ja estem al millor lloc possible, ens demanem uns entrepans que fan gust de mel, de bons que estan. Rematem amb un gelat, i fem marxa cap a la Vilavella, on agafae el meu cotxe i finalment fem cap a casa (cadascú la seua, òbviament).

No sé què vaig fer amb el GPS que no ha gravat la ruta, però les dades són les següents (segons el FR305 de Raca):

36'63km; 7h 54' amb totes les parades incloses; + 2890m; -2400m

CANVI DE PLANS

Doncs sí: canvi de plans.
Després d'una interessant conversa amb Ezequiel, decidim que és millor córrer Vistabella i Mosqueruela, per distància i altura respecte al nivell del mar i deixar les Fonts d'Eslida (canviant-les per una rodada llarga). I és que la CCC ja està gairebé tocant a la porta...

Les coses rutllen molt bé: adjudicacions, triomfant, tornaré a treballar al mateix institut a Castelló un altre curs; els entrenaments, a la marxa, tot i la calor i les múltiples ocupaciones que estan sorgint estos dies; i la vida en parella, meravellosa.

Diuen que la felicitat és un estat o alguan cosa semblant: per favor, que ningú m'abaixe d'aquest núvol en els pròxims 200 o 300 anys...