El divendres 29 es va fer públic el resultat del concurs de trasllats de professors d'ensenyament secundari i altres cossos, cos de funcionaris al qual pertany des del 2006.
El resultat no podia ser millor per als meus interessos: no m'han donat plaça, així que tornaré a les adjudicacions de juliol, on segurament trobaré vacant a l'IES on treball actualment. Seria el tercer curs consecutiu al mateix centre, i paga la pena pels companys i la immensa majoria de l'alumnat.
Lògicament, no sols és important a nivell professional, sinó també a nivell personal. El pròxim curs a Castelló possibilitarà fer un pas més en la vida de parella. I espere que aquesta aventura en la qual m'embarque-ens embarcarem em-ens duga a bon port i ens faça feliços. Sóc optimista.
En definitva, YES, WE CAN!
No puc deixar passar l'oportunitat de fer un pensament per als companys i companyes que no foren tan afavorits/es pel resultat del concurs, i desitjar-los que el torn de les comissions de servei faça justícia. Ni més, ni menys.
Joan, Marta, Mª José... espere que esta volta la sort estiga del vostre costat i que el/la funcionari/a encarregat de les comissions considere les al·legacions. És de justícia.
dissabte, 30 de maig del 2009
5a VOLTA A PEU VALL D'ALBA
Sis dies després de reaparéixer, nova carrera, aquesta volta a la Vall d'Alba, localitat on vaig estar treballant durant el curs 2004/2005.
Com comença a les nou, tampoc no cal pegar-se una gran matinada. A les set i mitja toca diana i a la marxa. Arriba a les huit i cinc i aparque sense problemes, tot i que ignore si prop o lluny de l'eixida i l'arribada.
La cua dels dorsals em trau de dubtes. Ni lluny ni prop. A una distància prudencial. La magníca organització dels dorsals, de 50 en 50 permet replegar-lo sense esperar massa estona. Molts foreros/es per allí: Rubs, Erenida, Jungla, Karmele... A les huit i vint estic al cotxe acabant de preparar-me. Una altra volta sense cinturó ni capell, només el bidonet d'aigua.
Comence a escalfar, ara amb Txopo, ara amb Pipe... i vaig cap a l'eixida. Impressionant el mogolló sota l'arc. Jo vull eixir entre els primers, així que allà vaig. En faig un lloc i a esperar que escampe. Apareix de nou Pipe, veig Teo molt prop... i faig temps fent saltats mentre espere el coet que anunciarà l'eixida.
Coet i eixida criminal. Tots com si portaren el bou darrere, a colzades, espentes... no sé com no hi ha caigudes... Pica avall, així que el ritme és, com la setmana anterior, infernal. A 3:50, 3:30, a 3:10!!!! On vaig? Això no era el que havia quedat amb Ezequiel. No obstant, encara pica avall i les pulsacions no van massa elevades, així que aguante davant tot el que puc. La prova transcorre per asfalt en bona part del recorregut, així que calce les sabatilles d'asfalt. Sense cap incidència. No trobe a faltar les de muntanya. I així amunt i avall, avall i amunt van caient els quilòmetres. Massa accelerat, trobe, però van passant. Quan vull adonar-me'n Pipe i jo estem junts de nou, i fem marxa. Sense complicacions, arribem a l'ermitori, on comença la baixada final, per senda, amb terra solta. Després el camí regirat i empedrat, asfalt i pels carrers de Vall d'Alba.
L'últim carrer, que porta al poliesportiu pica amunt. Tinc davant la primera xica, però hui no és dia de fer més esforç. A conservar per demà, que el mur de Fondeguilla m'espera...
Al remat, 0:55:28 per a 11'05km. No està malament, per a anar "de tranqui". No tan "tranqui" com tocava (objectiu ppm 160 de mitjana), però content pel resultat i perquè no em trobe esgotat.
Dins el pavelló replegue la bossa, torne el xip, bec, menge... i xarre i xarre amb uns i altres fins passades les dotze. Per a postres, els d'Evasion tenen paradeta amb sabatilles a bon preu, i veig unes Salomon que em donaren molt bon resultat en la versió anterior, així que... vaig al caixer i me les compre. A veure si fan honor a les predecessores i rendeixen bé.
I demà, més.
Les dades i les imatges:
11'02 km; 0:55:28; 5:01/km; 170 ppm; +374m, -368m.
Com comença a les nou, tampoc no cal pegar-se una gran matinada. A les set i mitja toca diana i a la marxa. Arriba a les huit i cinc i aparque sense problemes, tot i que ignore si prop o lluny de l'eixida i l'arribada.
La cua dels dorsals em trau de dubtes. Ni lluny ni prop. A una distància prudencial. La magníca organització dels dorsals, de 50 en 50 permet replegar-lo sense esperar massa estona. Molts foreros/es per allí: Rubs, Erenida, Jungla, Karmele... A les huit i vint estic al cotxe acabant de preparar-me. Una altra volta sense cinturó ni capell, només el bidonet d'aigua.
Comence a escalfar, ara amb Txopo, ara amb Pipe... i vaig cap a l'eixida. Impressionant el mogolló sota l'arc. Jo vull eixir entre els primers, així que allà vaig. En faig un lloc i a esperar que escampe. Apareix de nou Pipe, veig Teo molt prop... i faig temps fent saltats mentre espere el coet que anunciarà l'eixida.
Coet i eixida criminal. Tots com si portaren el bou darrere, a colzades, espentes... no sé com no hi ha caigudes... Pica avall, així que el ritme és, com la setmana anterior, infernal. A 3:50, 3:30, a 3:10!!!! On vaig? Això no era el que havia quedat amb Ezequiel. No obstant, encara pica avall i les pulsacions no van massa elevades, així que aguante davant tot el que puc. La prova transcorre per asfalt en bona part del recorregut, així que calce les sabatilles d'asfalt. Sense cap incidència. No trobe a faltar les de muntanya. I així amunt i avall, avall i amunt van caient els quilòmetres. Massa accelerat, trobe, però van passant. Quan vull adonar-me'n Pipe i jo estem junts de nou, i fem marxa. Sense complicacions, arribem a l'ermitori, on comença la baixada final, per senda, amb terra solta. Després el camí regirat i empedrat, asfalt i pels carrers de Vall d'Alba.
L'últim carrer, que porta al poliesportiu pica amunt. Tinc davant la primera xica, però hui no és dia de fer més esforç. A conservar per demà, que el mur de Fondeguilla m'espera...
Al remat, 0:55:28 per a 11'05km. No està malament, per a anar "de tranqui". No tan "tranqui" com tocava (objectiu ppm 160 de mitjana), però content pel resultat i perquè no em trobe esgotat.
Dins el pavelló replegue la bossa, torne el xip, bec, menge... i xarre i xarre amb uns i altres fins passades les dotze. Per a postres, els d'Evasion tenen paradeta amb sabatilles a bon preu, i veig unes Salomon que em donaren molt bon resultat en la versió anterior, així que... vaig al caixer i me les compre. A veure si fan honor a les predecessores i rendeixen bé.
I demà, més.
Les dades i les imatges:
11'02 km; 0:55:28; 5:01/km; 170 ppm; +374m, -368m.
II CURSA SERRA D'ORPESA
Per fi ja el dia era arribat... de tornar a posar-me el dorsal, després de la cagada de la Nevera d'Atzeneta que em tingué unes setmanes entrenant sota mínims i després recuperant com he pogut.
M'alce de matí i arribe prompte, tot i que alguns foreros ja estan per allí. De camí a pel dorsal coincidisc amb "il capo" Alpinrunning. Anem xarrant i ens reunim amb un grupet més matiner. Replegue el dorsal, torne al cotxe, em prepare i comence l'escalfament.
Sembla que, finalment, no plourà, així que cap problema. Si aguanta cobert, no necessitaré el capell ni el cinturó, així que només agafe un bidonet d'aigua i un parell 'Infisiports, per si de cas.
Escalfe bé, corrents a bon ritme pel passeig marítim. Després, mobilitat articular, estiraments, i cap a l'eixida, on em situe al capdavant amb un bon nombre de palomos, els 42ypico i els germans Llorens i el seu equip.
A l'hora prevista es dóna l'eixida, i comencem a tota velocitat: sort que és carretera i no hi ha problemes d'espai, que si no... Dic això perquè en qüestió de segons ens hem posat a córrer a 3:40/km. Les primeres rampes baixen un poc el ritme, però tampoc tant ni quant. I arribem al tallafocs, el qual puge trotant excepte un trosset més inclinat on em pensava que trauria el cor per la boca. Em relaxe i baixe un poc el ritme, sempre seguit o precedit de Caracol, que torna a provar-se en carrera després del Montí. Carretera, pista, carretera i es presenta la primera baixada. Sense problemes. Enllacem de nou amb la carretera fins passar per baix la N340. Un tros de pista, senda, camí... i primer control. Estem prou avant, però no em recorde marcar el lap, així que no tinc referències.
Tire amunt, i en deixar la carretera i entrar a la senda em sorprén Juanmarunning amb la seua càmera. Faig bona cara per a la foto... i no caic de miracle en esbarar amb les pedres soltes. Bona foto hauria eixit!!! Continuem per senda que pica amunt, fins que a la zona dels bancals trencats he de caminar i deixar de córrer/trotar. Aprofite per recuperar forces i reservar-ne per al final. De sobte, canviem de nou a pista, i ara ja sé que és la llarguísima pista que porta a les antenes. Amb calma, al trot, vaig fent. Pendent del pulsòmetre i del ritme, calcule que podria arribar en una hora, la qual cosa em sembla fantàstica. I una bona estona més tard arribem al segon control, després de creuar-nos amb els primers, els quals van cap a la baixada.
Ah, la baixada. La d'aquest any no és tan terrible, tot i que es pot considerar prou tècnica, i amb un parell de canvis a pujada que deixen les cames molt tocades. La sort d'haver-la fet el dijous és que conec el recorregut. Així que em prenc la baixada amb calma, per no forçar el genoll, i seguisc el ritme que em marquen els de davant, fins que la cosa comença a pintar malament. Demane ppas, me'l donen, i baixe sense arriscar però sense frenar-me. I com es complica la cosa. Fins al punt que Gustavo ha hagut de deixar-se les fotos i pujar per a guiar el personal. Ja en la zona de més roques, he de fer un crit a un que se'n va per on no toca, i en un tres i no res estem a l'abocador i a l'asfalt.
A partir d'ací, la carrera pareix inacabable. Pista, pista i més pista, asfalt... i el sol que ha reaparegut i ens castiga sense pietat. Al remat, decidisc buscar un ritmet lleuger que em permeta fer camí sense cremar-me i que em porte a la meta de la platja de la Conxa. Se'm fa molt pesat. No hi ha pràcticament ningú pel recorregut, apenes veig cintes, no tinc referències... fins que arribe al pont de les vies del tren. Ja sé que darrere està la meta. Aprete un poc eixos últims metres i ja hi sóc. Al remat, 1:37:12. 26é de la general i 20é sènior. No m'ho crec ni jo, però Takito, que ha acudit a veure l'arribada m'ho confirma amb un gran somriure.
I ara què faig? -pense. Doncs beure, menjar un poc, tornar al cotxe, apropar-lo a la platja... i prendre el bany. El primer de la temporada. Bany relaxant (com estava de gelada, l'aigua, i damunt núvol i amb aire) i dutxa a la mateixa platja. Torne al cotxe i... horror!!! M'he deixat la muda, així que tovalla estil pareo i a veure com ha anat als amics.
Em reunisc amb el grup (Takito, Caracol, Rubs, Ggroc, Berto, Ayacucho, Grillo, César, Txopo, etc -perdoneu si em deixe algú), i la primera intenció és llevar-me la tovalla, fins que els demostre que, per al seu disgust, porte roba sota la tovalla. Xarradeta ací i allà i finalment me'n vaig passades les dotze.
Marta i el bàsquet m'esperen per a continuar una agradable jornada que remate amb un bon dinar a ca' ma mare.
Aquesta és la meua millor classificació individual, i no crec que es torne a repetir. Bo, en una cursa amb vint-i-cinc participants, tal volta sí...
Conyes a banda, estic molt content pel resultat, per les sensacions i per tornar recuperat a la competició. L'entrenament està donant els seus fruits i això sempre és agradable. Sense cap dubte, Ezequiel sabrà traure el millor de mi si continue fent cas dels seus consells. I tant que en faré.
La setmana i la carrera en xifres:
DILLUNS: 20' CC escalfament i rampes.
DIMARTS: 60' CC i 6 rectes més gimnàs.
DIJOUS: recorregut de la cursa.
DIUMENGE: cursa serra d'Orpesa. 17'43km; 1:37:12, a 5:34/km; + 703m, - 686m; 170 ppm
M'alce de matí i arribe prompte, tot i que alguns foreros ja estan per allí. De camí a pel dorsal coincidisc amb "il capo" Alpinrunning. Anem xarrant i ens reunim amb un grupet més matiner. Replegue el dorsal, torne al cotxe, em prepare i comence l'escalfament.
Sembla que, finalment, no plourà, així que cap problema. Si aguanta cobert, no necessitaré el capell ni el cinturó, així que només agafe un bidonet d'aigua i un parell 'Infisiports, per si de cas.
Escalfe bé, corrents a bon ritme pel passeig marítim. Després, mobilitat articular, estiraments, i cap a l'eixida, on em situe al capdavant amb un bon nombre de palomos, els 42ypico i els germans Llorens i el seu equip.
A l'hora prevista es dóna l'eixida, i comencem a tota velocitat: sort que és carretera i no hi ha problemes d'espai, que si no... Dic això perquè en qüestió de segons ens hem posat a córrer a 3:40/km. Les primeres rampes baixen un poc el ritme, però tampoc tant ni quant. I arribem al tallafocs, el qual puge trotant excepte un trosset més inclinat on em pensava que trauria el cor per la boca. Em relaxe i baixe un poc el ritme, sempre seguit o precedit de Caracol, que torna a provar-se en carrera després del Montí. Carretera, pista, carretera i es presenta la primera baixada. Sense problemes. Enllacem de nou amb la carretera fins passar per baix la N340. Un tros de pista, senda, camí... i primer control. Estem prou avant, però no em recorde marcar el lap, així que no tinc referències.
Tire amunt, i en deixar la carretera i entrar a la senda em sorprén Juanmarunning amb la seua càmera. Faig bona cara per a la foto... i no caic de miracle en esbarar amb les pedres soltes. Bona foto hauria eixit!!! Continuem per senda que pica amunt, fins que a la zona dels bancals trencats he de caminar i deixar de córrer/trotar. Aprofite per recuperar forces i reservar-ne per al final. De sobte, canviem de nou a pista, i ara ja sé que és la llarguísima pista que porta a les antenes. Amb calma, al trot, vaig fent. Pendent del pulsòmetre i del ritme, calcule que podria arribar en una hora, la qual cosa em sembla fantàstica. I una bona estona més tard arribem al segon control, després de creuar-nos amb els primers, els quals van cap a la baixada.
Ah, la baixada. La d'aquest any no és tan terrible, tot i que es pot considerar prou tècnica, i amb un parell de canvis a pujada que deixen les cames molt tocades. La sort d'haver-la fet el dijous és que conec el recorregut. Així que em prenc la baixada amb calma, per no forçar el genoll, i seguisc el ritme que em marquen els de davant, fins que la cosa comença a pintar malament. Demane ppas, me'l donen, i baixe sense arriscar però sense frenar-me. I com es complica la cosa. Fins al punt que Gustavo ha hagut de deixar-se les fotos i pujar per a guiar el personal. Ja en la zona de més roques, he de fer un crit a un que se'n va per on no toca, i en un tres i no res estem a l'abocador i a l'asfalt.
A partir d'ací, la carrera pareix inacabable. Pista, pista i més pista, asfalt... i el sol que ha reaparegut i ens castiga sense pietat. Al remat, decidisc buscar un ritmet lleuger que em permeta fer camí sense cremar-me i que em porte a la meta de la platja de la Conxa. Se'm fa molt pesat. No hi ha pràcticament ningú pel recorregut, apenes veig cintes, no tinc referències... fins que arribe al pont de les vies del tren. Ja sé que darrere està la meta. Aprete un poc eixos últims metres i ja hi sóc. Al remat, 1:37:12. 26é de la general i 20é sènior. No m'ho crec ni jo, però Takito, que ha acudit a veure l'arribada m'ho confirma amb un gran somriure.
I ara què faig? -pense. Doncs beure, menjar un poc, tornar al cotxe, apropar-lo a la platja... i prendre el bany. El primer de la temporada. Bany relaxant (com estava de gelada, l'aigua, i damunt núvol i amb aire) i dutxa a la mateixa platja. Torne al cotxe i... horror!!! M'he deixat la muda, així que tovalla estil pareo i a veure com ha anat als amics.
Em reunisc amb el grup (Takito, Caracol, Rubs, Ggroc, Berto, Ayacucho, Grillo, César, Txopo, etc -perdoneu si em deixe algú), i la primera intenció és llevar-me la tovalla, fins que els demostre que, per al seu disgust, porte roba sota la tovalla. Xarradeta ací i allà i finalment me'n vaig passades les dotze.
Marta i el bàsquet m'esperen per a continuar una agradable jornada que remate amb un bon dinar a ca' ma mare.
Aquesta és la meua millor classificació individual, i no crec que es torne a repetir. Bo, en una cursa amb vint-i-cinc participants, tal volta sí...
Conyes a banda, estic molt content pel resultat, per les sensacions i per tornar recuperat a la competició. L'entrenament està donant els seus fruits i això sempre és agradable. Sense cap dubte, Ezequiel sabrà traure el millor de mi si continue fent cas dels seus consells. I tant que en faré.
La setmana i la carrera en xifres:
DILLUNS: 20' CC escalfament i rampes.
DIMARTS: 60' CC i 6 rectes més gimnàs.
DIJOUS: recorregut de la cursa.
DIUMENGE: cursa serra d'Orpesa. 17'43km; 1:37:12, a 5:34/km; + 703m, - 686m; 170 ppm
dilluns, 18 de maig del 2009
SEGON ENTRENAMENT VOLTA AL TERME
Ahir diumenge tingué lloc la segona rodada pel recorregut de la Volta al Terme de Fondeguilla, on es disputarà el pròxim 13 de juny el Campionat d'Espanya de carreres per muntanya.
A les 6:55 replegue Isidro i Nando i marxem cap a Fondeguilla.
Gràcies al poc trànsit que hi ha a estes hores, ens presentem a la plaça a les 7:30 en punt. Ja hi ha un bon grapat de Xibecas escalfant i estirant, amb Patri i Ferrato. ENs equipem ràpidament, uns estiraments rapidíssims i a la marxa.
Isidro obre la marxa, que ens porta carretera de Sogorb amunt per a desviar-nos cap al recorregut en un moment determinat, buscant la baixada de la Nevera.
El trajecte és curt però intens. Tot i les pulsacions baixes, tinc sensació d'ofec, he passat fred els primers quilòmetres, em cou la gola i les cames em pesen. A poc a poc tot funciona millor, gràcies en part al ritme suau que Isidro posa en el grup. Els més ràpids desapareixen a l'Alt del Senyor.
Baixadeta tècnica, pinar, escales... i no sé com em trobe en terra de ningú amb Isidro per davant i la resta del grup per darrere. Camí del Garrut m'alcança Caminicos, i pense que és la meua única referència en la baixada, perquè no recorde per on s'abaixa Pipa exactament, així que m'oblide del ritmer suau i conservador que duia i em llance darrere d'ell en la baixada. Abans de Pipa, al coll, s'atura per a esperar al grup, cosa que em deixa sense guia.
Ara no puc parar, si ho faig no arrancaré. Continue amunt i esta volta encerte totes les desviacions. Prop de fer cim a Pipa em passa el primer de l'elit, però s'atura a esperar el grup, així que li pregunte per on he de baixar i m'ho indica molt amablement.
Vaig fent camí amb calma, pel mal record que tinc de la baixada de l'any passat. però després de les escales i el desnivell més fort em trobe bé i ja estic a mitja baixada. Sent veus, i són les dels cracks que baixen a tota màquina per on se suposa que no es pot baixar així... Els deixe passar i continue la meua baixada situant-me entre els dos grups que s'han format. A escassos metres del barranc deixe passar els últims, que m'han alcançat, i tot seguit arribem al barranc.
L'elit va a un ritme de 4:20, i tot i que en un principi els vaig recuperant terreny, prompte me n'adone que eixe ritme no és el meu, que he d'aguantar una marxeta còmoda i no forçar més del que ja ho he fet.
I així, entre una solana impressionant i un cansament que s'accentua, entrem al poble. Quan entre, l'elit està refrescant-se a la font. Apenes m'han tret un minut o dos.
Els salude i continue fins al cotxe, on em reben Isidro i els que havien marxat cap avant. Fem bromes, estirem, xarrem, i a poc a poc va arribant la resta del grup.
El Grillo encara té ganes i forces per a fer unes rampes... jo me'n vaig al bar a esmorzar amb el grup, Morten que ha hagut d edescansar, Carles que s'ha regirat un peu i ha fet l'eixida més curta i més tard s'hi incorporen Ezequiel i senyora. Ezequiel passa revista a tot el grup i ens aconsella un per un.
Després de fer-nos un bon entrepà i unes cerveses i pagar, Nando i jo ens tornem cap a casa per atendre els compromisos familiars, deixant-nos la resta a taula ben assortits de beguda i viandes en una agradable tertúlia.
No els citaré a tots per no deixar-me'n cap, però gràcies per la jornada tan agradable que vaig passar ahir. ALgun dia aconseguiré recordar-me no sols de les cares, sinó també dels noms i dels nicks.
Les xifres: 19'7 km; 2:57:42, a 9:01/km; 149 ppm; + 1405m; - 1406m; 1270 cal.
A les 6:55 replegue Isidro i Nando i marxem cap a Fondeguilla.
Gràcies al poc trànsit que hi ha a estes hores, ens presentem a la plaça a les 7:30 en punt. Ja hi ha un bon grapat de Xibecas escalfant i estirant, amb Patri i Ferrato. ENs equipem ràpidament, uns estiraments rapidíssims i a la marxa.
Isidro obre la marxa, que ens porta carretera de Sogorb amunt per a desviar-nos cap al recorregut en un moment determinat, buscant la baixada de la Nevera.
El trajecte és curt però intens. Tot i les pulsacions baixes, tinc sensació d'ofec, he passat fred els primers quilòmetres, em cou la gola i les cames em pesen. A poc a poc tot funciona millor, gràcies en part al ritme suau que Isidro posa en el grup. Els més ràpids desapareixen a l'Alt del Senyor.
Baixadeta tècnica, pinar, escales... i no sé com em trobe en terra de ningú amb Isidro per davant i la resta del grup per darrere. Camí del Garrut m'alcança Caminicos, i pense que és la meua única referència en la baixada, perquè no recorde per on s'abaixa Pipa exactament, així que m'oblide del ritmer suau i conservador que duia i em llance darrere d'ell en la baixada. Abans de Pipa, al coll, s'atura per a esperar al grup, cosa que em deixa sense guia.
Ara no puc parar, si ho faig no arrancaré. Continue amunt i esta volta encerte totes les desviacions. Prop de fer cim a Pipa em passa el primer de l'elit, però s'atura a esperar el grup, així que li pregunte per on he de baixar i m'ho indica molt amablement.
Vaig fent camí amb calma, pel mal record que tinc de la baixada de l'any passat. però després de les escales i el desnivell més fort em trobe bé i ja estic a mitja baixada. Sent veus, i són les dels cracks que baixen a tota màquina per on se suposa que no es pot baixar així... Els deixe passar i continue la meua baixada situant-me entre els dos grups que s'han format. A escassos metres del barranc deixe passar els últims, que m'han alcançat, i tot seguit arribem al barranc.
L'elit va a un ritme de 4:20, i tot i que en un principi els vaig recuperant terreny, prompte me n'adone que eixe ritme no és el meu, que he d'aguantar una marxeta còmoda i no forçar més del que ja ho he fet.
I així, entre una solana impressionant i un cansament que s'accentua, entrem al poble. Quan entre, l'elit està refrescant-se a la font. Apenes m'han tret un minut o dos.
Els salude i continue fins al cotxe, on em reben Isidro i els que havien marxat cap avant. Fem bromes, estirem, xarrem, i a poc a poc va arribant la resta del grup.
El Grillo encara té ganes i forces per a fer unes rampes... jo me'n vaig al bar a esmorzar amb el grup, Morten que ha hagut d edescansar, Carles que s'ha regirat un peu i ha fet l'eixida més curta i més tard s'hi incorporen Ezequiel i senyora. Ezequiel passa revista a tot el grup i ens aconsella un per un.
Després de fer-nos un bon entrepà i unes cerveses i pagar, Nando i jo ens tornem cap a casa per atendre els compromisos familiars, deixant-nos la resta a taula ben assortits de beguda i viandes en una agradable tertúlia.
No els citaré a tots per no deixar-me'n cap, però gràcies per la jornada tan agradable que vaig passar ahir. ALgun dia aconseguiré recordar-me no sols de les cares, sinó també dels noms i dels nicks.
Les xifres: 19'7 km; 2:57:42, a 9:01/km; 149 ppm; + 1405m; - 1406m; 1270 cal.
divendres, 15 de maig del 2009
ODISSEA 2009
Segur que tots coneixeu la llei de Murphy. Sí? Doncs ahir, tot el que podia eixir malament... ho féu. I sort que puc contar-la.
Havia llegit en el bloc d'Asgarradeta que MisJueves eixirien pel recorregut de la Volta al Terme d'Alfondeguila, així que vaig fer-me la idea d'anar amb ells. Però l'hora de quedada, finalment, no se m'ajustava bé, així que vaig eixir abans. Es veu que sóc d'idees fixes. Com s'hi m'haiva ficat al cap de fer un tros d'Alfondseguilla, allà que me'n vaig anar.
Arribe al poble després d'un viatge ràpid i tranquil. Ben equipat, amb el track al GPS, beguda i menjar, per si de cas. Uns núvols negres comencen a paréixer per ponent, però ja que estic... allà vaig. Comence per l'asfalt a un ritme un poc ràpid, però vull escalfar bé abans d'encarar el mur, així que com el desnivell negatiu afavoreix la marxa... em deixe portar.
I ja està el mur: allí, ben dret, plantat, esperant que el puge. Primer al trot, després caminant. Sensació d'ofec (tot i les pulsacions baixes), suor abundant i sensació de cansament a les cames. Però poc a poc el vaig passant. I vet aquí que de la manera més estúpida, em perd. En un moment donat he girat cap a la dreta i me n'anava cap a la Vall. Em fa peresa desfer el camí, així que com veig el cim de la muntanya cap a on hauria d'haver anat, inicie una pujada suïcida entre sendes mig esborrades, matolls, punxes... per a finalment acabnat en escalada lliure sense guia ni cordes. L'aventura és l'aventura, i al remat aconseguisc fer el cim de la Penya Migdia. Allí està el camí bo. Baixe i puge cap a Penyalba sense cap incidència més.
El descens tècnic el passe sense problemes, creuant-me amb u altre corredor que puja. I quan em dirigisc cap al GR36 torne a equivocar-me quan agafa una desviació a l'esquerra. Em toca desfer el camí, tornar a la pista, arribar a l'Ereta i enllaçar, per fi, amb el GR36, camí del coll d'Artana. Puge les mines, i me'n vaig abuscar el Coll Roig. Ací ja l'oratge junga en contra meua. S'ha fet negre i comencen a caure les primeres gotes, les quals es converteixen ben aviat en una pluja intensa que em mulla completament. Per si això fóra poc, comencen a sonar uns trons molt potents que afortunadament es queden al cel, entre els núvols, i no cauen a terra.
De nou, m'equivoque de camí. Veig la tanca per on s'ha de fer el gir de 180º, i me la passe com si res. Per sort veig intuïsc Eslida davant meu als pocs metres (i dic intuïsc, perquè veure, el que es diu veure, poca cosa antre la pluja i la boira que s'ha format en qüestió de minuts), i desfaig el camí per reprendre el camí bo fins el Coll Roig. Si en sec és una baixada perillosa, mullada és aterridora, així que baixe amb totes les precaucions possibles.
Arribat a este punt, deixe estar la idea inicial d'arribar fins a la Nevera de Castro i inicie el descens per la senda que duu a Fondeguilla. El camí ja té tolls i de tant en tant l'aigua corre pel mig de la senda, així que les sabatilles comencen a xuplar i expulsar aigua com si res. Per sort, este descens no és perillós. I així, enimg de la pluja que al cap de poca estona em concedeix una treva, vaig fent quilòmetres cap al cotxe, on tinc roba seca i més líquid.
Però el cúmul d'errors no havia acabat. En deixar la senda del castell de Castro i les penyes, agafe la pista al'esquerra enlloc de seguir recte. Als 700m me n'adone que torne cap a la Vall, aixíq ue faig mitja volta i reprenc el camí bo. Al poc, passen uns ciclistes que me miren estranyats (devia fer mala pinta o cara de boig???) i els pregunte si vagi bé. Amablement m'indiquen que sí, que no deixe la pista i arribaré al poble. Entre per dalt, busque el cotxe, i ha acabat l'aventura.
O això creia jo, perque quan estic canviant-me la camiseta banyada, comença a caure la mundial. Sort que ja sóc al cotxe!!!! -pense per a mi. Acabe de canviar-me i cobrir-me ràpidament i cap a casa.
Però com que no hi ha cobertura, m'he d'esperar a arribar a la Vall per a telefonar. Vaig molt just de temps, l'obra de teatre a la qual pensàvem anar comença a les 20h. Són les 18:35 i jo encara estic per allà dalt. La tornada va bé fins que a la ciutat del transport... embús. Una bona estona allà quiet, i el temps que vola.
Finalment, arribe a casa, tire la bossa on puc, em dutxe, em vestisc de carrer i baixe. Ja m'estan esperant, arribarem pels pèls... i sí, arribem a Benicàssim pels pèls. Però hem arribat a temps.
Allí ens ajuntem amb el grup i passem una bona estona amb la representació. Un bon sopar en bona companyia em reconforten un poc, però estic massa cansat per a tot. Necessite descansar, així que després del sopar fem un "mutis pel fòrum" i tornem cap a casa.
Jo que volia gaudir d'una escapadeta per la muntanya per a escampar la meua boira, relaxar-me, disfrutar de la naturalesa... i acabe perdent-me quatre voltes, mullat de dalt a baix, cansadíssim i estressat...
Demà (per avui) serà un altre dia, i espere que molt millor.
Les sempre fredes dades:
22'5 km, 03:00:06, a 7:59/km, ppm 152, ppm máx 170, +1302m, -1296.
El mapa i el perfil:
Havia llegit en el bloc d'Asgarradeta que MisJueves eixirien pel recorregut de la Volta al Terme d'Alfondeguila, així que vaig fer-me la idea d'anar amb ells. Però l'hora de quedada, finalment, no se m'ajustava bé, així que vaig eixir abans. Es veu que sóc d'idees fixes. Com s'hi m'haiva ficat al cap de fer un tros d'Alfondseguilla, allà que me'n vaig anar.
Arribe al poble després d'un viatge ràpid i tranquil. Ben equipat, amb el track al GPS, beguda i menjar, per si de cas. Uns núvols negres comencen a paréixer per ponent, però ja que estic... allà vaig. Comence per l'asfalt a un ritme un poc ràpid, però vull escalfar bé abans d'encarar el mur, així que com el desnivell negatiu afavoreix la marxa... em deixe portar.
I ja està el mur: allí, ben dret, plantat, esperant que el puge. Primer al trot, després caminant. Sensació d'ofec (tot i les pulsacions baixes), suor abundant i sensació de cansament a les cames. Però poc a poc el vaig passant. I vet aquí que de la manera més estúpida, em perd. En un moment donat he girat cap a la dreta i me n'anava cap a la Vall. Em fa peresa desfer el camí, així que com veig el cim de la muntanya cap a on hauria d'haver anat, inicie una pujada suïcida entre sendes mig esborrades, matolls, punxes... per a finalment acabnat en escalada lliure sense guia ni cordes. L'aventura és l'aventura, i al remat aconseguisc fer el cim de la Penya Migdia. Allí està el camí bo. Baixe i puge cap a Penyalba sense cap incidència més.
El descens tècnic el passe sense problemes, creuant-me amb u altre corredor que puja. I quan em dirigisc cap al GR36 torne a equivocar-me quan agafa una desviació a l'esquerra. Em toca desfer el camí, tornar a la pista, arribar a l'Ereta i enllaçar, per fi, amb el GR36, camí del coll d'Artana. Puge les mines, i me'n vaig abuscar el Coll Roig. Ací ja l'oratge junga en contra meua. S'ha fet negre i comencen a caure les primeres gotes, les quals es converteixen ben aviat en una pluja intensa que em mulla completament. Per si això fóra poc, comencen a sonar uns trons molt potents que afortunadament es queden al cel, entre els núvols, i no cauen a terra.
De nou, m'equivoque de camí. Veig la tanca per on s'ha de fer el gir de 180º, i me la passe com si res. Per sort veig intuïsc Eslida davant meu als pocs metres (i dic intuïsc, perquè veure, el que es diu veure, poca cosa antre la pluja i la boira que s'ha format en qüestió de minuts), i desfaig el camí per reprendre el camí bo fins el Coll Roig. Si en sec és una baixada perillosa, mullada és aterridora, així que baixe amb totes les precaucions possibles.
Arribat a este punt, deixe estar la idea inicial d'arribar fins a la Nevera de Castro i inicie el descens per la senda que duu a Fondeguilla. El camí ja té tolls i de tant en tant l'aigua corre pel mig de la senda, així que les sabatilles comencen a xuplar i expulsar aigua com si res. Per sort, este descens no és perillós. I així, enimg de la pluja que al cap de poca estona em concedeix una treva, vaig fent quilòmetres cap al cotxe, on tinc roba seca i més líquid.
Però el cúmul d'errors no havia acabat. En deixar la senda del castell de Castro i les penyes, agafe la pista al'esquerra enlloc de seguir recte. Als 700m me n'adone que torne cap a la Vall, aixíq ue faig mitja volta i reprenc el camí bo. Al poc, passen uns ciclistes que me miren estranyats (devia fer mala pinta o cara de boig???) i els pregunte si vagi bé. Amablement m'indiquen que sí, que no deixe la pista i arribaré al poble. Entre per dalt, busque el cotxe, i ha acabat l'aventura.
O això creia jo, perque quan estic canviant-me la camiseta banyada, comença a caure la mundial. Sort que ja sóc al cotxe!!!! -pense per a mi. Acabe de canviar-me i cobrir-me ràpidament i cap a casa.
Però com que no hi ha cobertura, m'he d'esperar a arribar a la Vall per a telefonar. Vaig molt just de temps, l'obra de teatre a la qual pensàvem anar comença a les 20h. Són les 18:35 i jo encara estic per allà dalt. La tornada va bé fins que a la ciutat del transport... embús. Una bona estona allà quiet, i el temps que vola.
Finalment, arribe a casa, tire la bossa on puc, em dutxe, em vestisc de carrer i baixe. Ja m'estan esperant, arribarem pels pèls... i sí, arribem a Benicàssim pels pèls. Però hem arribat a temps.
Allí ens ajuntem amb el grup i passem una bona estona amb la representació. Un bon sopar en bona companyia em reconforten un poc, però estic massa cansat per a tot. Necessite descansar, així que després del sopar fem un "mutis pel fòrum" i tornem cap a casa.
Jo que volia gaudir d'una escapadeta per la muntanya per a escampar la meua boira, relaxar-me, disfrutar de la naturalesa... i acabe perdent-me quatre voltes, mullat de dalt a baix, cansadíssim i estressat...
Demà (per avui) serà un altre dia, i espere que molt millor.
Les sempre fredes dades:
22'5 km, 03:00:06, a 7:59/km, ppm 152, ppm máx 170, +1302m, -1296.
El mapa i el perfil:
dimecres, 13 de maig del 2009
ENS N'ANEM DE COPES
Per si algú no se n' ha assabentat encara, avui es disputa la fina de la copa del rey de futbol. Es juga a València (el cap i casal del valencians) i els finalistes són l'Athletic Club de Bilbao i el Futbol Club Barcelona.
Perquè quede clar, les meues preferències futbolístiques són les següents, per aquest ordre: C.E. Castelló, Villareal C.F. i F.C. Barcelona. I com em considere bon esportista, afegiu qualsevol equip que faça gaudir amb el seu futbol. Com a exemples les darreres temporades, el Sevilla guanyador de UEFA i copa del rey, el Depor en la seua època daurada, la Reial Societat del subcampionat, l'Atlético del doblet, el Villareal subcampió o de la primera participació en Champions, el "dream team"... el que els aficionats anomenen "futbol d'una altra galàxia", "de jugones" amb la dosi necessària de treball físic, és clar.
No se qui guanyarà, però m'ha vingut al pensament una notícia del 2008 que m'ha decidit a donar el meu suport a un equip molt concret. Vosaltres direu.
ATHLETIC:
BARÇA:
I el que m'ha fet decidir-me:
Perquè quede clar, les meues preferències futbolístiques són les següents, per aquest ordre: C.E. Castelló, Villareal C.F. i F.C. Barcelona. I com em considere bon esportista, afegiu qualsevol equip que faça gaudir amb el seu futbol. Com a exemples les darreres temporades, el Sevilla guanyador de UEFA i copa del rey, el Depor en la seua època daurada, la Reial Societat del subcampionat, l'Atlético del doblet, el Villareal subcampió o de la primera participació en Champions, el "dream team"... el que els aficionats anomenen "futbol d'una altra galàxia", "de jugones" amb la dosi necessària de treball físic, és clar.
No se qui guanyarà, però m'ha vingut al pensament una notícia del 2008 que m'ha decidit a donar el meu suport a un equip molt concret. Vosaltres direu.
ATHLETIC:
BARÇA:
I el que m'ha fet decidir-me:
dimecres, 6 de maig del 2009
SENSE MIM 2009
Així és. El passat dijous vaig visitar la consulta de Molés per veure com anava el genoll. La conclusió és que està molt millor que fa un mes, però no està per a fer Mim i Volta al Terme competint, esforçant-se al màxim. Així que, després de quatre anys consecutius, este any no faré la marató i mitja.
Em dol perquè és un carrera especial, ja porte quatre edicions a l'esquena... però el Campionat d'Espanya em tempta més. Tenim la sort que per segon any consecutiu el porten a la nostra província, així que s'ha d'aprofitar. La marató i mitja, probablement, la continuaran fent els pròxims anys. Per tant, com que sé que no seria capaç d'anar a fer la Mim en 10 hores (tal com em va proposar el doctor), anar a provar o anar tranquil (llegiu l'entrada de la Nevera d'Atzeneta), he escollit la Volta al Terme.
Lamente perdre'm l'aventura, la companyonia, les amistats del camí, el patiment, l'alegria de passar la meta... i no poder compartir tot açò amb els amics i les amigues que sí aniran.
L'únic que puc fer des d'aquest raconet del cyberespai és desitjar-vos a tots i totes els que aneu que no tingueu cap problema, que l'entrenament i el treball de tots estos mesos done fruit i que passeu la meta de Sant Joansatisfets per l'esforç i el resultat.
Amb els millors desitjos per a Racarunner, Irene, Ggroc, Sendallarga, Txapi, Tàfol, GMCH, Teo, Wushi, Erenida, Rubén, Alex, Berto... i tots els que no cite però sabeu que esteu en esta llista.
Em dol perquè és un carrera especial, ja porte quatre edicions a l'esquena... però el Campionat d'Espanya em tempta més. Tenim la sort que per segon any consecutiu el porten a la nostra província, així que s'ha d'aprofitar. La marató i mitja, probablement, la continuaran fent els pròxims anys. Per tant, com que sé que no seria capaç d'anar a fer la Mim en 10 hores (tal com em va proposar el doctor), anar a provar o anar tranquil (llegiu l'entrada de la Nevera d'Atzeneta), he escollit la Volta al Terme.
Lamente perdre'm l'aventura, la companyonia, les amistats del camí, el patiment, l'alegria de passar la meta... i no poder compartir tot açò amb els amics i les amigues que sí aniran.
L'únic que puc fer des d'aquest raconet del cyberespai és desitjar-vos a tots i totes els que aneu que no tingueu cap problema, que l'entrenament i el treball de tots estos mesos done fruit i que passeu la meta de Sant Joansatisfets per l'esforç i el resultat.
Amb els millors desitjos per a Racarunner, Irene, Ggroc, Sendallarga, Txapi, Tàfol, GMCH, Teo, Wushi, Erenida, Rubén, Alex, Berto... i tots els que no cite però sabeu que esteu en esta llista.
ENCARA MÉS KM
Acumular km. Aquesta es podria dir que és la consigna de les pròximes setmanes i de la que hem deixat arrere.
Total, 114'6 km.
- DILLUNS 27: 01:00:30, 13'22km, 158ppm + 6 rectes.
- DIMARTS 28: 20'+20'+20'+20' 14'1 km a diferents ritmes.
- DIMECRES 29: 00:58:13, 11'79km. 153ppm +6 rectes
- DIJOUS 30: 01:29:47, 17'01km, 138ppm
- DIUMENGE 3: 01:40:35, 18'2 km, 160 ppm +10 rampes
- DILLUNS 4: 01:00:01, 12'18 km, 147ppm
- DIMARTS 5: 20'+20'+20'+20' 16'35 km a diferents ritmes. 154 ppm
- DIMECRES 6: 01:00:58, 11'75 km, 148 ppm + 6 rectes
Total, 114'6 km.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
