M'alce de matí i arribe prompte, tot i que alguns foreros ja estan per allí. De camí a pel dorsal coincidisc amb "il capo" Alpinrunning. Anem xarrant i ens reunim amb un grupet més matiner. Replegue el dorsal, torne al cotxe, em prepare i comence l'escalfament.
Sembla que, finalment, no plourà, així que cap problema. Si aguanta cobert, no necessitaré el capell ni el cinturó, així que només agafe un bidonet d'aigua i un parell 'Infisiports, per si de cas.
Escalfe bé, corrents a bon ritme pel passeig marítim. Després, mobilitat articular, estiraments, i cap a l'eixida, on em situe al capdavant amb un bon nombre de palomos, els 42ypico i els germans Llorens i el seu equip.
A l'hora prevista es dóna l'eixida, i comencem a tota velocitat: sort que és carretera i no hi ha problemes d'espai, que si no... Dic això perquè en qüestió de segons ens hem posat a córrer a 3:40/km. Les primeres rampes baixen un poc el ritme, però tampoc tant ni quant. I arribem al tallafocs, el qual puge trotant excepte un trosset més inclinat on em pensava que trauria el cor per la boca. Em relaxe i baixe un poc el ritme, sempre seguit o precedit de Caracol, que torna a provar-se en carrera després del Montí. Carretera, pista, carretera i es presenta la primera baixada. Sense problemes. Enllacem de nou amb la carretera fins passar per baix la N340. Un tros de pista, senda, camí... i primer control. Estem prou avant, però no em recorde marcar el lap, així que no tinc referències.
Tire amunt, i en deixar la carretera i entrar a la senda em sorprén Juanmarunning amb la seua càmera. Faig bona cara per a la foto... i no caic de miracle en esbarar amb les pedres soltes. Bona foto hauria eixit!!! Continuem per senda que pica amunt, fins que a la zona dels bancals trencats he de caminar i deixar de córrer/trotar. Aprofite per recuperar forces i reservar-ne per al final. De sobte, canviem de nou a pista, i ara ja sé que és la llarguísima pista que porta a les antenes. Amb calma, al trot, vaig fent. Pendent del pulsòmetre i del ritme, calcule que podria arribar en una hora, la qual cosa em sembla fantàstica. I una bona estona més tard arribem al segon control, després de creuar-nos amb els primers, els quals van cap a la baixada.
Ah, la baixada. La d'aquest any no és tan terrible, tot i que es pot considerar prou tècnica, i amb un parell de canvis a pujada que deixen les cames molt tocades. La sort d'haver-la fet el dijous és que conec el recorregut. Així que em prenc la baixada amb calma, per no forçar el genoll, i seguisc el ritme que em marquen els de davant, fins que la cosa comença a pintar malament. Demane ppas, me'l donen, i baixe sense arriscar però sense frenar-me. I com es complica la cosa. Fins al punt que Gustavo ha hagut de deixar-se les fotos i pujar per a guiar el personal. Ja en la zona de més roques, he de fer un crit a un que se'n va per on no toca, i en un tres i no res estem a l'abocador i a l'asfalt.
A partir d'ací, la carrera pareix inacabable. Pista, pista i més pista, asfalt... i el sol que ha reaparegut i ens castiga sense pietat. Al remat, decidisc buscar un ritmet lleuger que em permeta fer camí sense cremar-me i que em porte a la meta de la platja de la Conxa. Se'm fa molt pesat. No hi ha pràcticament ningú pel recorregut, apenes veig cintes, no tinc referències... fins que arribe al pont de les vies del tren. Ja sé que darrere està la meta. Aprete un poc eixos últims metres i ja hi sóc. Al remat, 1:37:12. 26é de la general i 20é sènior. No m'ho crec ni jo, però Takito, que ha acudit a veure l'arribada m'ho confirma amb un gran somriure.
I ara què faig? -pense. Doncs beure, menjar un poc, tornar al cotxe, apropar-lo a la platja... i prendre el bany. El primer de la temporada. Bany relaxant (com estava de gelada, l'aigua, i damunt núvol i amb aire) i dutxa a la mateixa platja. Torne al cotxe i... horror!!! M'he deixat la muda, així que tovalla estil pareo i a veure com ha anat als amics.
Em reunisc amb el grup (Takito, Caracol, Rubs, Ggroc, Berto, Ayacucho, Grillo, César, Txopo, etc -perdoneu si em deixe algú), i la primera intenció és llevar-me la tovalla, fins que els demostre que, per al seu disgust, porte roba sota la tovalla. Xarradeta ací i allà i finalment me'n vaig passades les dotze.
Marta i el bàsquet m'esperen per a continuar una agradable jornada que remate amb un bon dinar a ca' ma mare.
Aquesta és la meua millor classificació individual, i no crec que es torne a repetir. Bo, en una cursa amb vint-i-cinc participants, tal volta sí...
Conyes a banda, estic molt content pel resultat, per les sensacions i per tornar recuperat a la competició. L'entrenament està donant els seus fruits i això sempre és agradable. Sense cap dubte, Ezequiel sabrà traure el millor de mi si continue fent cas dels seus consells. I tant que en faré.
La setmana i la carrera en xifres:
DILLUNS: 20' CC escalfament i rampes.
DIMARTS: 60' CC i 6 rectes més gimnàs.
DIJOUS: recorregut de la cursa.
DIUMENGE: cursa serra d'Orpesa. 17'43km; 1:37:12, a 5:34/km; + 703m, - 686m; 170 ppm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada