dissabte, 30 de maig del 2009

5a VOLTA A PEU VALL D'ALBA

Sis dies després de reaparéixer, nova carrera, aquesta volta a la Vall d'Alba, localitat on vaig estar treballant durant el curs 2004/2005.

Com comença a les nou, tampoc no cal pegar-se una gran matinada. A les set i mitja toca diana i a la marxa. Arriba a les huit i cinc i aparque sense problemes, tot i que ignore si prop o lluny de l'eixida i l'arribada.

La cua dels dorsals em trau de dubtes. Ni lluny ni prop. A una distància prudencial. La magníca organització dels dorsals, de 50 en 50 permet replegar-lo sense esperar massa estona. Molts foreros/es per allí: Rubs, Erenida, Jungla, Karmele... A les huit i vint estic al cotxe acabant de preparar-me. Una altra volta sense cinturó ni capell, només el bidonet d'aigua.

Comence a escalfar, ara amb Txopo, ara amb Pipe... i vaig cap a l'eixida. Impressionant el mogolló sota l'arc. Jo vull eixir entre els primers, així que allà vaig. En faig un lloc i a esperar que escampe. Apareix de nou Pipe, veig Teo molt prop... i faig temps fent saltats mentre espere el coet que anunciarà l'eixida.

Coet i eixida criminal. Tots com si portaren el bou darrere, a colzades, espentes... no sé com no hi ha caigudes... Pica avall, així que el ritme és, com la setmana anterior, infernal. A 3:50, 3:30, a 3:10!!!! On vaig? Això no era el que havia quedat amb Ezequiel. No obstant, encara pica avall i les pulsacions no van massa elevades, així que aguante davant tot el que puc. La prova transcorre per asfalt en bona part del recorregut, així que calce les sabatilles d'asfalt. Sense cap incidència. No trobe a faltar les de muntanya. I així amunt i avall, avall i amunt van caient els quilòmetres. Massa accelerat, trobe, però van passant. Quan vull adonar-me'n Pipe i jo estem junts de nou, i fem marxa. Sense complicacions, arribem a l'ermitori, on comença la baixada final, per senda, amb terra solta. Després el camí regirat i empedrat, asfalt i pels carrers de Vall d'Alba.

L'últim carrer, que porta al poliesportiu pica amunt. Tinc davant la primera xica, però hui no és dia de fer més esforç. A conservar per demà, que el mur de Fondeguilla m'espera...
Al remat, 0:55:28 per a 11'05km. No està malament, per a anar "de tranqui". No tan "tranqui" com tocava (objectiu ppm 160 de mitjana), però content pel resultat i perquè no em trobe esgotat.

Dins el pavelló replegue la bossa, torne el xip, bec, menge... i xarre i xarre amb uns i altres fins passades les dotze. Per a postres, els d'Evasion tenen paradeta amb sabatilles a bon preu, i veig unes Salomon que em donaren molt bon resultat en la versió anterior, així que... vaig al caixer i me les compre. A veure si fan honor a les predecessores i rendeixen bé.

I demà, més.

Les dades i les imatges:
11'02 km; 0:55:28; 5:01/km; 170 ppm; +374m, -368m.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada