O el que és el mateix: he aconseguit acabar el Marató de Muntanya de Borriol.
Dades: 20'35 km, +2470m, -2445, 6h 18' 11", 158ppm, 181 ppm máx. a 9:11/km
Quede amb Wushi a les 7 al mercadet de Sant Antoni i anem cap a Borriol. Els nostres objectius coincideixen, així que, de nou anirem junts. Arribem sota una fina pluja a la plaça de la Font, on repleguem els dorsals i saludem els primers i primeres forer@s. Poc després Jesús Gil ens fa una enquesta de l'UJI sobre corredors de muntanya. El temps se'ns tira damunt i tornem al cotxe. Dubtem sobre l'equipació, però al final agafem el tallavents, pel que puga passar. Com porte malles pirates, em pose el dorsal a la cama, per si comença la temporada de la ceba (les famoses capes).
Després dels dubtes inicials tornem a la plaça, passem el control i fem els últims estiraments mentre saludem alguns companys d'aventura... I sona el coet. Eixim tranquils, trotant, però poc a poc avancem la meitat del grup. Mirant els que hi ha per davant a la pujada del castell, encara no hem arribat a la nostra posició natural, però la cursa és tan llarga que no ens preocupa. Poc després d'iniciar la baixada ens trobem la mala notícia del dia: Irene s'ha regirat el peu i o pot continuar. Ens oferim a baixar-la al control, però ella vol que continuem. En arribar al control veiem que els bombers ja pugen a buscar-la, cosa que ens traquil·litza. I continua el puja/baixa.
Fent la goma amb Canyorroto i Charo (ara els passem, ara ens passen) i entre foto i foto, ens passa un racarunner desbocat. Wushi em tempta perquè intente seguir-lo, però el seu ritme no és el meu. Avui no. M'he de centrar en acabar. Després d'un parell de baixades molt tècniques que li costen dues caigudes (a partir d'ací li cante tots els obstacles-pedra, branca, clot...) i a mi un parell d'esgalis, enfilem una senda preciosa camí de la Pobla, on ens trobem amb Salva. Aquest tram em resulta especialment agradós: enmig de pins, terra mullada, paisatge impressionant...
En el control estan Irene i Erenida. Saludem i continuem buscant el coll de la Mola. Abans d'arribar-hi ens trobem Vicent Prades fent fotografies. Està lesionat i no ha pogut participar-hi.
Sense massa contemplacions, anem a pel Morico, hem alcançat Teo i anem junts, de moment. El Kiyo apareix del no-res animant i donant indicacions, i com estic més ocupat de no xafar qui va davant meu que de la baixada, ni m'entere que estem pujant ja la Roca Blanca. En esta baixada cap a la Magdalena, el genoll que ja ha donat un parell d'avisos acaba de petar. No puc baixar amb normalitat, i això ens fa perdre un temps preciós. I encara queden dues pujades amb les respectives baixades. Wushi s'arma de paciència i com sembla que no va molt més fort es queda amb mi. Li passe un gel dels grans i sembla que es recupera.
Arribem al control del Running, on Juanma i Quiquerun, entre altres ens fan una càlida acollida. Avituallem i iniciem la duríssima pujada a Raca. En el control hem coincidit amb Pipe, que també va justet i un amic seu. Davant veiem Supertakito, la qual cosa dón un plus de motivació. Fem la pujada, que sembla inacabable, i els músculs comencen a avisar. Em faig un altre gel i les molèsties musculars desapareixen, però el genoll... Baixe pràcticament només amb la cama esquerra, i es va carregant. Però aguanta.
Finalment arribem al camí Llobera; sols queda una baixada i entrar a Borriol. Una necessitat fisiològica inajornable per la meua part em separa de Wushi, que té por de gelar-se i se'n va. Jo faig el que he de fer i continue... com puc. Patisc moltíssim a l'última baixada, i la pista/senda cap a Borriol se'm interminable. Un barranc i... el poliesportiu. Els xiquets animen, però jo no puc més. De sobte veig Ultratrail que ix del pavelló amb cara d'haver fet un lleu passeig matinal i li pregunte: queda molt? Per la cara que fa es deu pensar que li vull prendre el pèl, però no, no sé quant queda. Amb la mà m'indica que al cantó. Ja s'acaba. Entre al pavelló, l'arc... i allí estan Wushi, Canyorroto i Charo xarra que xarra. Poc més d'un minut ens ha separat.
Avituallem, recuperem com podem, ens rentem i... a esmorzar. Saludem ací i allà i mengem en grup. Al poc arriben Elena i Ferran i Wushi comença, tot i el cansament, a exercir de superpare (quin valor i quines ganes...). Al poc, decidim plegar: em porten al meu cotxe, li torne la bossa a Wushi i fins l'altra. Jo arribe a casa, ompli la banyera... i intente recuperar-me.
Magnífica organització, bona senyalització, avituallaments en condicions i el tracte magnífic. I en meta, uns enterpans que ressuscitaven qualsevol. Entrepans i de tot, que no es diga que no hi havia oferta. I la cerveseta fresqueta amb l'entrepà... Ains, que bo va estar tot. L'únic però, la talla de la camiseta. De nou em va enorme, i això que em vaig demanar la talla M. I de la bossa del corredor, es nota la crisi. I res més.
Al llarg de la setmana no he fet altra cosa que posar-me gel i Voltaren al genoll amb l'esperança d'estar a punt per a Atzeneta (Duelo en el OK Corral, segons Ggroc), però la visita a Molés el dijous em lleva la idea del cap. Però això ho contaré en una altra entrada.
Al remat, estic molt content: una marató amb gairebé 5000m de desnivell acumulat, i en 11' menys de l'objectiu. La llàstima és no haver aconseguit l'objectiu complet, que era baixar de 6h 30' i no lesionar-me. Però atenció, perquè esta prova és de les que t'enganxa. Tant o més que la Marató i Mitja. Així que prengueu bona nota i si encara no l'heu feta... ANIMEU-VOS.
Això sí, no la féu com a preparació per a. Entreneu-la de manera específica, perquè patireu menys i ho passareu millor.
BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing
