dijous, 23 d’abril del 2009

GAIREBÉ TRES SETMANES

Com diu el títol, han passat gairebé tres setmanes i no he actualitzat. I és que la Nevera d'Atzeneta ha passat una factura més grossa del que m'imaginava.

La primera setmana la vaig encarar amb relaxació: quedaven tres dies per a les vacances de Pasqua, així que només calia aguantar amb paciència i treure la feina endavant. Esportivament, estirada de cames mitja horeta per l'Auditori dilluns 6 (per a comprovar que el genoll continuava tocat) i descans absolut amb gel/fred i Voltaren gel la resta de la setmana.

I vet aquí que arriba el diumenge 12: dia de comprovar amb la primera part del recorregut de la Mim com va la recuperació i les forces, amb una companyia (Teo i Wushi)i una logística de luxe (aigua i cotxe de tornada). Així que ens trobem al Castàlia a les 8 per a iniciar la marxa. Se m'ha acudit la brillant d'idea d'estrenat la motxilla que vaig comprar amb la idea de dur-la a la CCC, per saber si seria útil en la Mim i altres carreres llargues. I això contribuí a la decepció final. Mira que carregar pes a l'esquena quan tinc el genoll tocat...

Després d'un recorregut més o menys tranquil, amb molta precaució en les baixades i sols alguna sensació puntual de feblesa a les cames, m'he d'aturar a la Bassa de les Orenetes per les molèsties al genoll. No vull forçar més, he de ser prudent. M'hi espere fent estiraments i abdominals i prenent el sol fins que arriben els meus companys d'aventura amb el cotxe. Trist i decebut per no haver pogut arribar a les Useres, torne cap a casa i decidisc fer una setmana de descans absolut de carrera i sols xafar el gimnàs.

Descans absolut el dilluns 13, dimarts 14 gimnàs. Tot correcte, lleus molèsties però amb esperança. I el dimecres 15... s'acabà l'entrenament i les ganes d'entrenar. Altres assumptes més importants i Marta em demanaren la màxima atenció i sols vaig estar per a ella. Amb tot més tranquil, el dissabte 18, sense massa convicció, me'n vaig a la Magdalena a fer el meu recorregut llarg amb poc desnivell. Bones sensacions i el genoll controlat. El diumenge 19, una altra tirada llargueta per la Ronda Est (quant de temps que no la feia sencera!) i el Grau. I el genoll aguanta.

El dilluns 20 me l'agafe amb calma i descanse. El dimarts he quedat amb Ezequiel. Puge a la Vall, parlem i em dóna instruccions molt clares. Apurar el termini d'inscripció de la Mim per veure com evoluciona el genoll i segons com estiga fer-la o no. Serà difícil, però veurem què es pot fer. L'objectiu de 8 hores desapareix definitavament. Igual m'he d'acontentar en acabar-la i prou. No ho sé.

Torne a Castelló i em faig la volteta més les rectes que hem quedat. I el dimecres 22, sessió de gimnàs, amb un circuit de cames duret. M'he hagut de deixar la carrera per falta de temps, però el genoll ho agrairà. I ara, amb la feina de demà feta, eixiré a entrenar una altra volta... mentre aguante el genoll.

LES DADES:
Dilluns 6: 5'2 km, 31:11, 137 ppm, a 6:01/km
Diumenge 12: 24'15 km, 2:38:29, 163 ppm, a 6:33/km
Dimarts 14: bicicleta estàtica, treball muscular a supersèries.
Dissabte 18: 18'2 km, 1:30:02, 167 ppm, a 5:26/km
Diumenge 19: 16'36 km, 1:35:31, 143 ppm, a 5:50/km
Dimarts 21: 10'75 km, 58:30, 149 ppm, a 5:26/km +10 rectes.

1 comentari:

  1. Poquet a poquet y seguro que estás a punto para la MiM. El objetivo sub8 es lo de menos. Seguro que así disfrutas más de la carrera.

    Ánimo Ximo!

    ResponElimina