IX PUJADA A LA NEVERA D'ATZENETA

Impressionant jornada correril per terres d'Atzeneta del Maestrat, escenari del primer repte Ron Pálido Trail-Comando Palomero.

M'alce a les 6, desdejune, acabe de preparar els últims detalls i isc amb el cotxe a las 6:20. De camí, faig una escala en un caixer per després abonar la samarreta del Comando a Sendallarga, fer gasoil i provisió de fons per si hem de pagar el dinar a les Pálidas.

Arribe allí a les 7:05 i deixe el cotxe al costat del poliesportiu, així queda més prop de la dutxa. A més, està també prop de l'eicida, així que matinar ha tingut premi. He arribat amb el dipòsit del cotxe en reserva. Vaig a pel dorsal, no he de fer cua, i em reunisc amb els Palomos, que ja estan per allí fent pressió. Pague a Sendallarga (els comptes clars) i quan estem gairebé tots, anem al cotxe de Caracol a per les samarretes... amb una infiltrada (eh, Patri?). Tots riem amb les camisetes, i especialment amb Fer, a qui volem buscar treball de gogó ensenyant el melic en una coneguda discoteca de la zona... Coses de no triar bé la talla.

Me'n vaig al cotxe i comença el ritual de preparació: pulsòmetre, menjar, roba adequada a la temperatura, beguda, etc. Quan falten poc més de 10 minuts comence l'escalfament, que complete com puc abnas de l'eixida. Foto de grup davant l'expectació dels altres corredors que ens miren amb cara de no entendre molt bé el que està passant, últimes pressions a les Pálidas... i de sobte sona el coet d'eixida.

Estàvem tots i totes sota l'arc, així que rebem de tot menys caramels. Si la intenció incial era anar caminant, l'escalfament m'ha animat a provar a trotar i caminar en les baixades. L'eixida la faig al trote, i poc a poc vaig escalfant. Quan me n'adone estic passant les meues referències (Erenida i Karmele) i pujant sense deixar de trotar. En la primera baixada, alce el peu, conservant la mecànica. Per allí em trobe Asgarradeta, a qui ajude amb un problemeta tècnic (esportivitat per damunt de tot). A la segona pujada, alcance Irene i Raca, que es queda amb ella. Continue trotant, i alcance encara Sonieta i tinc a la vista Teo en passar el mas de retir espiritual.

En eixa pujada ja he d'afluixar i caminar un poc, per controlar pulsacions i no forçar,ja que de moment el genoll respon. Arriba la primera baixada forta, i la faig caminant. Apareixen les primeres molèsties. Intente no destorbar els pocs corredors que m'avancen en la baixada i arribe al primer control. Em faig un gel abans d'arribar-hi i així no he de parar.

Poc després, he de caminar perquè el genoll dol. En eixe moment comence a pensar en la retirada, però intente aguantar. Queda pista i la pujada forta. A la nevera decidiré. La pujada la faig molt fort i recupere bastants posicions, però les perd ràpidament en les lleus baixades abans de la nevera. Per la senda que condueix a la nevera m'avança un grupet, i em desespera no poder ni trotar. Faig la pujada com un moto i arribe al segon control. Segon gel i barreta energètica. Els demane Reflex, em pegue una bona flitada, salude Asgarradeta que ha arribat ja i comence a baixar... caminant. Sí, caminant.

Deixe passar els tres o quatre que vénen com a motos i arribe a la pista. Allí em trobe Jackster, que s'interessa pel meu estat. El tranquilitze dient-li que si no arribe corrents ho faré caminant. Comence a trotar poc a poc i les cames responen. Sense apretar, passes curtes, buscant un ritme.. comence a menjar-me els quilòmetres. Arribe al tercer control: nou flitada de Reflex i camí del barranc. Hi ha molt de pla i molta pujadeta, així que puc agafar un bon ritme i comence a recuperar poscions. El genoll aguanta. Les baixades les faig caminant, són curtes però fortetes. I així arribe al quart control, el Magranar. Nova flitada de Reflex i marxa.

El primer tram es fa pesat per les pedres que he d'anar evitant per no castigar les plantes dels peus ni el genoll. Gairebé sense adonar-me'n eixim ja a pista més favorable, després el formigó, l'asfalt, i la pista d'entrada al poble. Toquem de nou l'asfalt, i he de frenar-me un poc perquè les pulsacions es disparen. El ritme ara és molt bo, de competició. I no tinc molèsties. Carrers del poble, últim esforç i em plante en meta amb 2:59:22. Increïble. Si arribe a estar bé...

En passar la meta em reunisc amb el Palomos, salude ací i allà, esmorze, etc. Quan arriba l'últim Palomo anem a la dutxa, veiem el lliurament de trofeus i xerrem i xerrm. El Coixo s'emporta un pernil en el "sorteig". Ja estem cansats d'estar plantats i anem cap al restaurant on hem reservat. Molt bon dinar i excel·lent companyia. El Coixo no ha parat de fer broma, Teo i Txopo vinga la xerrada... així que hem fet la sobretaula un poc llargueta. De tornada, repose gasoil i arribe cansat i content. Em pose el gel, al sofà... i a descansar.

Per alguna cosa, esta és una de les meues carreres preferides...

Per cert, hem guanyat els Palomos per 5', però potser això hui no era tan important. La companyonia i el bon rotllo estan per damunt de tot. I el grup creixerà...