Havia llegit en el bloc d'Asgarradeta que MisJueves eixirien pel recorregut de la Volta al Terme d'Alfondeguila, així que vaig fer-me la idea d'anar amb ells. Però l'hora de quedada, finalment, no se m'ajustava bé, així que vaig eixir abans. Es veu que sóc d'idees fixes. Com s'hi m'haiva ficat al cap de fer un tros d'Alfondseguilla, allà que me'n vaig anar.
Arribe al poble després d'un viatge ràpid i tranquil. Ben equipat, amb el track al GPS, beguda i menjar, per si de cas. Uns núvols negres comencen a paréixer per ponent, però ja que estic... allà vaig. Comence per l'asfalt a un ritme un poc ràpid, però vull escalfar bé abans d'encarar el mur, així que com el desnivell negatiu afavoreix la marxa... em deixe portar.
I ja està el mur: allí, ben dret, plantat, esperant que el puge. Primer al trot, després caminant. Sensació d'ofec (tot i les pulsacions baixes), suor abundant i sensació de cansament a les cames. Però poc a poc el vaig passant. I vet aquí que de la manera més estúpida, em perd. En un moment donat he girat cap a la dreta i me n'anava cap a la Vall. Em fa peresa desfer el camí, així que com veig el cim de la muntanya cap a on hauria d'haver anat, inicie una pujada suïcida entre sendes mig esborrades, matolls, punxes... per a finalment acabnat en escalada lliure sense guia ni cordes. L'aventura és l'aventura, i al remat aconseguisc fer el cim de la Penya Migdia. Allí està el camí bo. Baixe i puge cap a Penyalba sense cap incidència més.
El descens tècnic el passe sense problemes, creuant-me amb u altre corredor que puja. I quan em dirigisc cap al GR36 torne a equivocar-me quan agafa una desviació a l'esquerra. Em toca desfer el camí, tornar a la pista, arribar a l'Ereta i enllaçar, per fi, amb el GR36, camí del coll d'Artana. Puge les mines, i me'n vaig abuscar el Coll Roig. Ací ja l'oratge junga en contra meua. S'ha fet negre i comencen a caure les primeres gotes, les quals es converteixen ben aviat en una pluja intensa que em mulla completament. Per si això fóra poc, comencen a sonar uns trons molt potents que afortunadament es queden al cel, entre els núvols, i no cauen a terra.
De nou, m'equivoque de camí. Veig la tanca per on s'ha de fer el gir de 180º, i me la passe com si res. Per sort veig intuïsc Eslida davant meu als pocs metres (i dic intuïsc, perquè veure, el que es diu veure, poca cosa antre la pluja i la boira que s'ha format en qüestió de minuts), i desfaig el camí per reprendre el camí bo fins el Coll Roig. Si en sec és una baixada perillosa, mullada és aterridora, així que baixe amb totes les precaucions possibles.
Arribat a este punt, deixe estar la idea inicial d'arribar fins a la Nevera de Castro i inicie el descens per la senda que duu a Fondeguilla. El camí ja té tolls i de tant en tant l'aigua corre pel mig de la senda, així que les sabatilles comencen a xuplar i expulsar aigua com si res. Per sort, este descens no és perillós. I així, enimg de la pluja que al cap de poca estona em concedeix una treva, vaig fent quilòmetres cap al cotxe, on tinc roba seca i més líquid.
Però el cúmul d'errors no havia acabat. En deixar la senda del castell de Castro i les penyes, agafe la pista al'esquerra enlloc de seguir recte. Als 700m me n'adone que torne cap a la Vall, aixíq ue faig mitja volta i reprenc el camí bo. Al poc, passen uns ciclistes que me miren estranyats (devia fer mala pinta o cara de boig???) i els pregunte si vagi bé. Amablement m'indiquen que sí, que no deixe la pista i arribaré al poble. Entre per dalt, busque el cotxe, i ha acabat l'aventura.
O això creia jo, perque quan estic canviant-me la camiseta banyada, comença a caure la mundial. Sort que ja sóc al cotxe!!!! -pense per a mi. Acabe de canviar-me i cobrir-me ràpidament i cap a casa.
Però com que no hi ha cobertura, m'he d'esperar a arribar a la Vall per a telefonar. Vaig molt just de temps, l'obra de teatre a la qual pensàvem anar comença a les 20h. Són les 18:35 i jo encara estic per allà dalt. La tornada va bé fins que a la ciutat del transport... embús. Una bona estona allà quiet, i el temps que vola.
Finalment, arribe a casa, tire la bossa on puc, em dutxe, em vestisc de carrer i baixe. Ja m'estan esperant, arribarem pels pèls... i sí, arribem a Benicàssim pels pèls. Però hem arribat a temps.
Allí ens ajuntem amb el grup i passem una bona estona amb la representació. Un bon sopar en bona companyia em reconforten un poc, però estic massa cansat per a tot. Necessite descansar, així que després del sopar fem un "mutis pel fòrum" i tornem cap a casa.
Jo que volia gaudir d'una escapadeta per la muntanya per a escampar la meua boira, relaxar-me, disfrutar de la naturalesa... i acabe perdent-me quatre voltes, mullat de dalt a baix, cansadíssim i estressat...
Demà (per avui) serà un altre dia, i espere que molt millor.
Les sempre fredes dades:
22'5 km, 03:00:06, a 7:59/km, ppm 152, ppm máx 170, +1302m, -1296.
El mapa i el perfil:
Vaja odissea, jajaja. I això que duies GPS, no? Ays....és que tant de núvol i se perd la senyal, no?
ResponEliminaDoncs ja ho llegiràs al meu blog (si vols, persupost), però per a mi dijous també va ser altra odissea en pàjara inclosa i tot. El mur ixe no deu ser molt bo, no.
Be, una pena que no pugueres vindrer, a l'altra...ja saps...ens organitzem i ten vens en nosaltres.
Fins prompte xicon, que vaja be.
Jejeje, no sé que les pasa a los cacharritos que siempre nos perdemos por ahí incluso con track. Menuda odisea, "pabersematao". Aun así, te salió buen entrene.
ResponEliminaNos vemos Ximo, y cuidado con Mis Jueves que son como los Xibecas, siempre que va alguien nuevo se pierden... jejeje.
Anna: se perd el senyal, la ruta i tot...
ResponEliminaFerrato: a ver si te animas a ir con ellos el próximo jueves :-P