Val a dir que férem el segon tram de la Mim, des de les Useres fins a Sant Joan, els tres palomos habituals: Teo, Wushi i qui escriu.El dia 2 era l'endemà de la tornada dels pelegrins, i a les 8 del matí el poble semblava haver estat arrassat per un huracà, per la quantitat de fem que hi havia pels carrers. L'explicació era senzilla: la nit anterior es feia ball per celebrar el retorn dels pelegrins i el personal es veu que no tenia prou papereres ni contenidors per deixar els gots, embolcalls i altres deixalles i ho tirava tot a terra. L'aspecte del poble, lamentable, i el comportament de tots/es els contribuents a tal despropòsit encara més. Per rematar, hi havia gent que dormia als cotxes aparcats arreu del poble o començava a moure cap a casa...
Aliens a tanta desmesura, els palomos tinguérem la sort de poder aparcar davant l'Estel i iniciar la ruta al costat del camí dels pelegrins. I començarem a "rodar", prou fortets fins a les Torrecelles, més suau la resta. A Xodos trobàrem l'autobús de Sonieta, Karmele, RaCCCA, Irene, Tinyo, Piratacorrecabut (i com no, Pasqual fent tasques d'avituallador) i companyia... Una estona de xarrada, foto de rigor, i cap al Marinet.
Camí de la Banyadera començaren a pesar-nos els quilòmetres i pujàrem caminant. La baixada final ens permeté recuperar un poc de temps per acabar amb les següents dades:28'07km, 03:45:54, +1700m, -989m, 152 ppm
Animat per la fartada de km d'abril i maig, i sense ganes de fer la carrera d'Iglesuela (sense qüestionar-ne la qualitat i la bellesa), més que res perquè quan em pose un dorsal no sé anar a la marxeta, quede amb Wushi per a una rodadeta pel Desert de les Palmes. La idea inicial era fer uns 20 km amb eixida de la Magdalena i fer raca, Roca Blanca, Morico, Crestes, Coll de la Mola, Mas de Xiva i tornar a la Magdalena. Però una referència equivocada i una senda errònia ens han portat al mig del no res, sense camí, amb pitjor baixada que pujada, en una de les crestes de Raca. I allí hem estat amunt i avall una hora llarga fins que hem trobat la senda bona que enllaçava amb la pujada de la MABO. La resta, tot ha sigut imrpovisar en funció de les forces i els ànims, i la cosa al final ha quedat: eixida de la Magadalena, Raca, Roca Blanca, Contiendas, Mas de Xiva, Coll de la Mola, porteria del Convent, baixada per la pista de la Marxa de novembre i tornada a la Magdalena pel camí vell de Barcelona.
Les xifres: 26'07km, 04:22:24, +1400m, -1400m, 134 ppm.
Ara, sols queda descansar, recuperar bé, i vetlar armes fins la pròxima estació: la Mim 2010. Espere fer-ho tot bé i arribar al dissabte al Castàlia amb la il·lusió, la motivació, les ganes, i el bon cos que l'event mereix.
Després d'aquest l'últim llarg sols queden dos entrenaments més curts, així que com digué Cèsar: alea iacta est!
