Parafrasejant el títol de l'exitosa comèdia romàntica dirigida per Mike Newell i protagonitzada per Hugh Grant i Andie Macdowell el 1993, resumisc el darrer cap de setmana.
Si el divendres, enmig de la quedada palomera, una telefonada m'avisava de la defunció de ma tia Clara, el panorama que es presentava era... contradictori.
La boda de dissabte feia molt de temps que estava programada, ha costat molt d'esforç i sacrifici i no era just deixar d'anar-hi. I el diumenge volia dir l'últim adéu a les restes de ma tia.
El divendres tot anava rodat: bona companyia, avituallament a l'altura de les millors carreres provincials, bon ambient... fins que la telefonada em féu abandonar la "concentració" i passar a altres coses. I és que la notícia, realment inesperada tot i els problemes de salut de Clarita (com ens agradava dir-li), em provocà un trasbals del qual no he sigut conscient fins avui. I por em fan els dies que vindran, perquè serà quan acabaré de pair tot el que ha passat.
El dissabte, boda a Godella. Tot perfecte: extrema moderació amb l'alcohol (pels antibiòtics i el cotxe), menjar el just per a no patir-ne les conseqüències, i ball i festa fins a ben entrada la nit... tot i que la boda era a migdia. Vaig fer molta vida social, vaig conéixer persones molt interessants, i férem la coreografia que ens havia preparat la núvia... en fi, que tot molt bé. I damunt, quan eixe "algú" especial està per tu, t'ho recorda constantment, notes el seu suport i t'ho fa passar de faula... doncs tot sobre rodes. La tornada un poc complicada, perquè casa meua queda en una zona festiva de la ciutat i la tornada coincidí amb la disparada del castell de focs. Però amb paciència, una canya i bona companyia, tot va millor i es fa més suportable.
Sense temps de recuperar bé, diumenge toca sessió de cotxe anada i tornada a la Vila Joiosa, on han tingut lloc les exèquies. El viatge molt tranquil, i la localització del tanatori impecable gràcies a les indicacions de la família. Salutacions emocionades enmig de la tristesa, una celebració breu i senzilla, unes paraules de la meua cosina... i dolor. Molt de dolor.
En acabant, els tios han insistit que dinàrem tots junts, i així ho hem fet. Viatge de tornada també tranquil, i tornada a la "normalitat".
En fi... com deia aquell: "c'est la vie"
diumenge, 22 de març del 2009
dijous, 19 de març del 2009
PASSEJADA PEL DESERT
Un dels avantatges d'estar de vacances i del bon oratge, és la facilitat per a eixir al camp. No recuperat encara plenament del Camiponat ABsolut a Crevillent, una passejada pel camp em semblava una bona manera d'estirar les cames i anar enllestint-les per al Marató de Borriol.
Així que sense pressa, un poc més tard de l'habitual, i amb molt bona companyia,cap al Desert.
El resum: DISTÀNCIA: 14'6Km TEMPS: 3h45' DESNIVELL +: 832m DESNIVELL -: 820m
Una experiència nova i molt agradable. Espere que siga la primera d'una llarga llista d'eixides plaenteres.
FOTOS: Passeig pel Desert
Així que sense pressa, un poc més tard de l'habitual, i amb molt bona companyia,cap al Desert.
El resum: DISTÀNCIA: 14'6Km TEMPS: 3h45' DESNIVELL +: 832m DESNIVELL -: 820m
Una experiència nova i molt agradable. Espere que siga la primera d'una llarga llista d'eixides plaenteres.
FOTOS: Passeig pel Desert
UNA NIT MÀGICA DIFERENT
La privilegiada ubicació de ca Marta em permeté, la nit de dimarts, veure la Nit Màgica de Xarxa Teatre des d'una perspectiva ben diferent. Ni millor ni pitjor: diferent.
Les fotos que en vaig fer en són una bona mostra. Llàstima no tenir un objectiu més gran, però tot i així crec que hi ha alguna foto espectacular.
L'enllaç al Picassa: NITMAGICA
Les fotos que en vaig fer en són una bona mostra. Llàstima no tenir un objectiu més gran, però tot i així crec que hi ha alguna foto espectacular.
L'enllaç al Picassa: NITMAGICA
dimecres, 18 de març del 2009
VALORACIÓ LLIGA I CAMPIONAT ABSOLUT
Encara tenia pendent la valoració de la Lliga 2009, així que la faré ara, després del Campionat Absolut.
LLIGA:
El resultat final ha estat el següent:
|
| Posició | Temps | Distància | Min/km
| Ppm | Desnivell + | Desnivell - |
| 2008 | 81 | 7:50:37 | 64’11km | 07:20 | 172 | 3303 |
|
| 2009 | 87 | 6:58:10 | 62’9km | 06:39 | 172 | 3570 |
|
El 2009, la Federació em dóna el 85, però he de tenir en compte que les dues primeres fèmines han sumat menys temps que jo.
Les xifres crec que són eloqüents: 1’21km menys de distancia, però 52’ 27” menys que l’any passat i amb 267 metres de desnivell positiu més. La mitjana de minut per quilòmetre també s’ha reduït 41”, mantenint la mateixa freqüència cardíaca.
Per tant, tot i haver endarrerit posicions en la classificació final, trobe que el rendiment ha sigut excel·lent i que l’entrenament està donant els seus fruits. I més si tenim en compte els problemes de salut des de la segona carrera. Estic molt content i espere poder superar estos resultats l’any que ve.
CAMPIONAT ABSOLUT
Quant al Campionat Absolut, el resultat és el següent:
|
| Posició | Temps | Distància | Min/km | Ppm | Desnivell + | Desnivell - |
| 2008 | 157 | 3:16:58 | 19’5 km | 10:06 | 170 | 1470 |
|
| 2009 | 135 | 3:29:16 | 21’9km | 09:33 | 166 | 1784 | 1791 |
Tot i les dues caigudes (sense conseqüències) i les rampes que em martiritzaren els últims quilòmetres, trobe que l’evolució és molt positiva: la carrera s’ha disputat un mes abans que en el 2008, també era molt tècnica, tenia més desnivell acumulat (200-300m positius) i he avançat llocs en la classificació general. Què ha eixit més lenta? Sï, és cert, però també té 2’4 km més que Bussot i més desnivell.
En conclusió, l’estat de forma va millorant i, si he pogut superar esta carrera, vol dir que estic bé, tot i que he de millorar molt de cara als objectius que vénen. El primer, el 29: acabar la Marató de Borriol. Després, Mim i Campionat d'Espanya. De la CCC ja parlarem a partir de juny...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
