NÚRIA-QUERALT (valoració)

La valoració d’aquesta aventura i/o experiència no pot ser més positiva: tot i acabar esgotat, no m’he lesionat, i he pogut acabar en la posició 48 amb un temps de 19:35, la qual cosa trobe que està molt bé. A més, he pogut provar tot el material per a la CCC, passar tota la nit caminant i inclús alguna novetat quant a la beguda i l’alimentació.

AVITUALLAMENTS:
Al fòrum ja s’ha parlat del tema dels avituallaments. Personalment, els trobe molt correctes, amb tota mena de menjars que cobreixen de llarg les necessitats nutricionals d’una cursa tan llarga i exigent. Ara bé, també s’ha de dir que no són els avituallaments a què estem acostumats ací. I això s’ha de tenir en compte, sobretot si es tenen manies en el menjar.
L’any passat, després de la decepció del Campionat ‘Espanya organitzat pel Club Esportiu Marató i mitja Castelló-Penyagolosa (Mim), vaig decidir que portaria amb mi en totes les curses tot allò que poguera necessitat per menjar, ja que la beguda, almenys de moment, és correcta en totes les proves. I així ho he vingut fent: barretes i gels no han faltat al meu cinturó en totes i cadascuna de les curses que fet des d’aleshores. En ocasions, inclús, m’ha sobrat molt, però preferisc que sobren que no que falten. I, evidentment, ho faré igual a la CCC. Encara que em toque carregar 6 o 7 gels i 10 o 12 barretes. Fan falta i van molt bé. A més, he comprovat que es pot menjar pasta al quilòmetre 38, que encara hi ha temps per consumir-la.
Ací vaig menjar tres barres de gelatina amb ND3, quatre sobres de ND3 per mesclar amb aigua, deu barres d’ametla d’Isostar, uns caramels de llima semblants a les barres de gelatina i sis gels de Powerbar amb cafeïna. I innombrables gots de Pepsi, te amb llima, aigua i beguda isotònica, plàtans, codonyat, etc. dels avituallaments.

SENYALITZACIÓ:
La senyalització ha sigut correcta, tot i que en ocasions resultava difícil de seguir, sobretot al canviar de pintura a cintes i de cintes a pintura. Em va resultar molt desagradable la pujada al Pas dels Lladres amb la gent retallant per tot arreu i la baixada a la Molina per les praderies, amb molts participants anant al recte enlloc de seguir la pista. No és només per fer trampa, també és per la conservació del medi. La traçada de nous camins és un mal que se li pot estalviar perfectament a la natura.
En alguns encreuaments hi havia massa dubtes, inclús entre la gent més experimentada. Per sort, el GPS ens va salvar d’alguna errada més. Açò s’agreuja amb la nit, però és de difícil solució. La senyalització, i més a un parc natural, té unes limitacions que cal respectar pel futur de la prova.
S’hauria de fer alguna cosa per millorar, però no és gens fàcil trobar solució.

RECORREGUT:
Com que es tracta de la meua primera participació, sols puc valorar el recorregut del 2009, sense comparar-lo amb altres edicions. M’ha semblat dur i exigent, però al mateix temps d’una gran bellesa. Contrasta, sobretot, el paisatge de l’estació d’esquí amb les pinades i fagedes salvatges; l’asfalt, amb les sendes que semblaven perdudes i retrobades per a la caminada; la bellesa de la llum de la lluna entre les muntanyes amb els fanals elèctrics o de gas. Alguns paratges eren increïbles: el bosc abans d’arribar a la Molina, la fageda abans de Rigoréixer, la pinada del Portet, els riuets, el paisatge més alpí i desèrtic de Núria i el Pas dels Lladres; el pas entre vaques i cavalls... És tan poc habitual trobar-se en paisatges com aquests, que al seua bellesa encara sembla més exquisida.
Sense dubte, és l’escenari ideal per a una caminada d’aquestes característiques.

A hores d’ara, no tinc clar si tornaré a fer una cosa així, però sí sé que sóc capaç d’acabar una cursa tan exigent i que ha estat un bon assaig general de cara a la CCC.