SEGON ENTRENAMENT VOLTA AL TERME

Ahir diumenge tingué lloc la segona rodada pel recorregut de la Volta al Terme de Fondeguilla, on es disputarà el pròxim 13 de juny el Campionat d'Espanya de carreres per muntanya.
A les 6:55 replegue Isidro i Nando i marxem cap a Fondeguilla.

Gràcies al poc trànsit que hi ha a estes hores, ens presentem a la plaça a les 7:30 en punt. Ja hi ha un bon grapat de Xibecas escalfant i estirant, amb Patri i Ferrato. ENs equipem ràpidament, uns estiraments rapidíssims i a la marxa.

Isidro obre la marxa, que ens porta carretera de Sogorb amunt per a desviar-nos cap al recorregut en un moment determinat, buscant la baixada de la Nevera.

El trajecte és curt però intens. Tot i les pulsacions baixes, tinc sensació d'ofec, he passat fred els primers quilòmetres, em cou la gola i les cames em pesen. A poc a poc tot funciona millor, gràcies en part al ritme suau que Isidro posa en el grup. Els més ràpids desapareixen a l'Alt del Senyor.
Baixadeta tècnica, pinar, escales... i no sé com em trobe en terra de ningú amb Isidro per davant i la resta del grup per darrere. Camí del Garrut m'alcança Caminicos, i pense que és la meua única referència en la baixada, perquè no recorde per on s'abaixa Pipa exactament, així que m'oblide del ritmer suau i conservador que duia i em llance darrere d'ell en la baixada. Abans de Pipa, al coll, s'atura per a esperar al grup, cosa que em deixa sense guia.

Ara no puc parar, si ho faig no arrancaré. Continue amunt i esta volta encerte totes les desviacions. Prop de fer cim a Pipa em passa el primer de l'elit, però s'atura a esperar el grup, així que li pregunte per on he de baixar i m'ho indica molt amablement.

Vaig fent camí amb calma, pel mal record que tinc de la baixada de l'any passat. però després de les escales i el desnivell més fort em trobe bé i ja estic a mitja baixada. Sent veus, i són les dels cracks que baixen a tota màquina per on se suposa que no es pot baixar així... Els deixe passar i continue la meua baixada situant-me entre els dos grups que s'han format. A escassos metres del barranc deixe passar els últims, que m'han alcançat, i tot seguit arribem al barranc.

L'elit va a un ritme de 4:20, i tot i que en un principi els vaig recuperant terreny, prompte me n'adone que eixe ritme no és el meu, que he d'aguantar una marxeta còmoda i no forçar més del que ja ho he fet.

I així, entre una solana impressionant i un cansament que s'accentua, entrem al poble. Quan entre, l'elit està refrescant-se a la font. Apenes m'han tret un minut o dos.

Els salude i continue fins al cotxe, on em reben Isidro i els que havien marxat cap avant. Fem bromes, estirem, xarrem, i a poc a poc va arribant la resta del grup.

El Grillo encara té ganes i forces per a fer unes rampes... jo me'n vaig al bar a esmorzar amb el grup, Morten que ha hagut d edescansar, Carles que s'ha regirat un peu i ha fet l'eixida més curta i més tard s'hi incorporen Ezequiel i senyora. Ezequiel passa revista a tot el grup i ens aconsella un per un.

Després de fer-nos un bon entrepà i unes cerveses i pagar, Nando i jo ens tornem cap a casa per atendre els compromisos familiars, deixant-nos la resta a taula ben assortits de beguda i viandes en una agradable tertúlia.

No els citaré a tots per no deixar-me'n cap, però gràcies per la jornada tan agradable que vaig passar ahir. ALgun dia aconseguiré recordar-me no sols de les cares, sinó també dels noms i dels nicks.

Les xifres: 19'7 km; 2:57:42, a 9:01/km; 149 ppm; + 1405m; - 1406m; 1270 cal.

ODISSEA 2009

Segur que tots coneixeu la llei de Murphy. Sí? Doncs ahir, tot el que podia eixir malament... ho féu. I sort que puc contar-la.
Havia llegit en el bloc d'Asgarradeta que MisJueves eixirien pel recorregut de la Volta al Terme d'Alfondeguila, així que vaig fer-me la idea d'anar amb ells. Però l'hora de quedada, finalment, no se m'ajustava bé, així que vaig eixir abans. Es veu que sóc d'idees fixes. Com s'hi m'haiva ficat al cap de fer un tros d'Alfondseguilla, allà que me'n vaig anar.

Arribe al poble després d'un viatge ràpid i tranquil. Ben equipat, amb el track al GPS, beguda i menjar, per si de cas. Uns núvols negres comencen a paréixer per ponent, però ja que estic... allà vaig. Comence per l'asfalt a un ritme un poc ràpid, però vull escalfar bé abans d'encarar el mur, així que com el desnivell negatiu afavoreix la marxa... em deixe portar.

I ja està el mur: allí, ben dret, plantat, esperant que el puge. Primer al trot, després caminant. Sensació d'ofec (tot i les pulsacions baixes), suor abundant i sensació de cansament a les cames. Però poc a poc el vaig passant. I vet aquí que de la manera més estúpida, em perd. En un moment donat he girat cap a la dreta i me n'anava cap a la Vall. Em fa peresa desfer el camí, així que com veig el cim de la muntanya cap a on hauria d'haver anat, inicie una pujada suïcida entre sendes mig esborrades, matolls, punxes... per a finalment acabnat en escalada lliure sense guia ni cordes. L'aventura és l'aventura, i al remat aconseguisc fer el cim de la Penya Migdia. Allí està el camí bo. Baixe i puge cap a Penyalba sense cap incidència més.

El descens tècnic el passe sense problemes, creuant-me amb u altre corredor que puja. I quan em dirigisc cap al GR36 torne a equivocar-me quan agafa una desviació a l'esquerra. Em toca desfer el camí, tornar a la pista, arribar a l'Ereta i enllaçar, per fi, amb el GR36, camí del coll d'Artana. Puge les mines, i me'n vaig abuscar el Coll Roig. Ací ja l'oratge junga en contra meua. S'ha fet negre i comencen a caure les primeres gotes, les quals es converteixen ben aviat en una pluja intensa que em mulla completament. Per si això fóra poc, comencen a sonar uns trons molt potents que afortunadament es queden al cel, entre els núvols, i no cauen a terra.

De nou, m'equivoque de camí. Veig la tanca per on s'ha de fer el gir de 180º, i me la passe com si res. Per sort veig intuïsc Eslida davant meu als pocs metres (i dic intuïsc, perquè veure, el que es diu veure, poca cosa antre la pluja i la boira que s'ha format en qüestió de minuts), i desfaig el camí per reprendre el camí bo fins el Coll Roig. Si en sec és una baixada perillosa, mullada és aterridora, així que baixe amb totes les precaucions possibles.

Arribat a este punt, deixe estar la idea inicial d'arribar fins a la Nevera de Castro i inicie el descens per la senda que duu a Fondeguilla. El camí ja té tolls i de tant en tant l'aigua corre pel mig de la senda, així que les sabatilles comencen a xuplar i expulsar aigua com si res. Per sort, este descens no és perillós. I així, enimg de la pluja que al cap de poca estona em concedeix una treva, vaig fent quilòmetres cap al cotxe, on tinc roba seca i més líquid.

Però el cúmul d'errors no havia acabat. En deixar la senda del castell de Castro i les penyes, agafe la pista al'esquerra enlloc de seguir recte. Als 700m me n'adone que torne cap a la Vall, aixíq ue faig mitja volta i reprenc el camí bo. Al poc, passen uns ciclistes que me miren estranyats (devia fer mala pinta o cara de boig???) i els pregunte si vagi bé. Amablement m'indiquen que sí, que no deixe la pista i arribaré al poble. Entre per dalt, busque el cotxe, i ha acabat l'aventura.

O això creia jo, perque quan estic canviant-me la camiseta banyada, comença a caure la mundial. Sort que ja sóc al cotxe!!!! -pense per a mi. Acabe de canviar-me i cobrir-me ràpidament i cap a casa.

Però com que no hi ha cobertura, m'he d'esperar a arribar a la Vall per a telefonar. Vaig molt just de temps, l'obra de teatre a la qual pensàvem anar comença a les 20h. Són les 18:35 i jo encara estic per allà dalt. La tornada va bé fins que a la ciutat del transport... embús. Una bona estona allà quiet, i el temps que vola.

Finalment, arribe a casa, tire la bossa on puc, em dutxe, em vestisc de carrer i baixe. Ja m'estan esperant, arribarem pels pèls... i sí, arribem a Benicàssim pels pèls. Però hem arribat a temps.

Allí ens ajuntem amb el grup i passem una bona estona amb la representació. Un bon sopar en bona companyia em reconforten un poc, però estic massa cansat per a tot. Necessite descansar, així que després del sopar fem un "mutis pel fòrum" i tornem cap a casa.

Jo que volia gaudir d'una escapadeta per la muntanya per a escampar la meua boira, relaxar-me, disfrutar de la naturalesa... i acabe perdent-me quatre voltes, mullat de dalt a baix, cansadíssim i estressat...

Demà (per avui) serà un altre dia, i espere que molt millor.

Les sempre fredes dades:
22'5 km, 03:00:06, a 7:59/km, ppm 152, ppm máx 170, +1302m, -1296.

El mapa i el perfil:

ENS N'ANEM DE COPES

Per si algú no se n' ha assabentat encara, avui es disputa la fina de la copa del rey de futbol. Es juga a València (el cap i casal del valencians) i els finalistes són l'Athletic Club de Bilbao i el Futbol Club Barcelona.

Perquè quede clar, les meues preferències futbolístiques són les següents, per aquest ordre: C.E. Castelló, Villareal C.F. i F.C. Barcelona. I com em considere bon esportista, afegiu qualsevol equip que faça gaudir amb el seu futbol. Com a exemples les darreres temporades, el Sevilla guanyador de UEFA i copa del rey, el Depor en la seua època daurada, la Reial Societat del subcampionat, l'Atlético del doblet, el Villareal subcampió o de la primera participació en Champions, el "dream team"... el que els aficionats anomenen "futbol d'una altra galàxia", "de jugones" amb la dosi necessària de treball físic, és clar.

No se qui guanyarà, però m'ha vingut al pensament una notícia del 2008 que m'ha decidit a donar el meu suport a un equip molt concret. Vosaltres direu.

ATHLETIC:


BARÇA:


I el que m'ha fet decidir-me:

SENSE MIM 2009

Així és. El passat dijous vaig visitar la consulta de Molés per veure com anava el genoll. La conclusió és que està molt millor que fa un mes, però no està per a fer Mim i Volta al Terme competint, esforçant-se al màxim. Així que, després de quatre anys consecutius, este any no faré la marató i mitja.

Em dol perquè és un carrera especial, ja porte quatre edicions a l'esquena... però el Campionat d'Espanya em tempta més. Tenim la sort que per segon any consecutiu el porten a la nostra província, així que s'ha d'aprofitar. La marató i mitja, probablement, la continuaran fent els pròxims anys. Per tant, com que sé que no seria capaç d'anar a fer la Mim en 10 hores (tal com em va proposar el doctor), anar a provar o anar tranquil (llegiu l'entrada de la Nevera d'Atzeneta), he escollit la Volta al Terme.

Lamente perdre'm l'aventura, la companyonia, les amistats del camí, el patiment, l'alegria de passar la meta... i no poder compartir tot açò amb els amics i les amigues que sí aniran.

L'únic que puc fer des d'aquest raconet del cyberespai és desitjar-vos a tots i totes els que aneu que no tingueu cap problema, que l'entrenament i el treball de tots estos mesos done fruit i que passeu la meta de Sant Joansatisfets per l'esforç i el resultat.

Amb els millors desitjos per a Racarunner, Irene, Ggroc, Sendallarga, Txapi, Tàfol, GMCH, Teo, Wushi, Erenida, Rubén, Alex, Berto... i tots els que no cite però sabeu que esteu en esta llista.

ENCARA MÉS KM

Acumular km. Aquesta es podria dir que és la consigna de les pròximes setmanes i de la que hem deixat arrere.

• DILLUNS 27: 01:00:30, 13'22km, 158ppm + 6 rectes.
• DIMARTS 28: 20'+20'+20'+20' 14'1 km a diferents ritmes.
• DIMECRES 29: 00:58:13, 11'79km. 153ppm +6 rectes
• DIJOUS 30: 01:29:47, 17'01km, 138ppm
• DIUMENGE 3: 01:40:35, 18'2 km, 160 ppm +10 rampes
• DILLUNS 4: 01:00:01, 12'18 km, 147ppm
• DIMARTS 5: 20'+20'+20'+20' 16'35 km a diferents ritmes. 154 ppm
• DIMECRES 6: 01:00:58, 11'75 km, 148 ppm + 6 rectes

Total, 114'6 km.

MÉS KM

DIJOUS 23: 35' de rodatge i 30' de canvis de ritme. Esgotat. Total, 13km.
Rodada:146 ppm, a 5:48/km; CANVIS, 159ppm.
DIVENDRES: Em veig obligat a descansar per problemes tècnics i passar-lo al dissabte.
DISSABTE: 18.65km, 1:30:29, a 4:51/km, 165 ppm. Ronda Est, Grau i Auditori. Erenida anava al treball.

DIUMENGE: 30.53km, 2:58:09, a 5:50km, 152 ppm. Pista paral·lela a la AP7, subestació de Facssa, lloma i tornada... dues vegades. Per a postres, estan d'obres i no s'hi pot fer aigua a la subestació, així que he acabat deshidratat i més eixut que una pansa. En arribar a casa 1l d'aigua del tiró.

El genoll... aguantant com pot, amb el gel i el Voltaren. Almenys no dol, però no acaba d'estar bé. Por em fa el dijous...

Demà, a seguir entrenant. Per què no?

GAIREBÉ TRES SETMANES

Com diu el títol, han passat gairebé tres setmanes i no he actualitzat. I és que la Nevera d'Atzeneta ha passat una factura més grossa del que m'imaginava.

La primera setmana la vaig encarar amb relaxació: quedaven tres dies per a les vacances de Pasqua, així que només calia aguantar amb paciència i treure la feina endavant. Esportivament, estirada de cames mitja horeta per l'Auditori dilluns 6 (per a comprovar que el genoll continuava tocat) i descans absolut amb gel/fred i Voltaren gel la resta de la setmana.

I vet aquí que arriba el diumenge 12: dia de comprovar amb la primera part del recorregut de la Mim com va la recuperació i les forces, amb una companyia (Teo i Wushi)i una logística de luxe (aigua i cotxe de tornada). Així que ens trobem al Castàlia a les 8 per a iniciar la marxa. Se m'ha acudit la brillant d'idea d'estrenat la motxilla que vaig comprar amb la idea de dur-la a la CCC, per saber si seria útil en la Mim i altres carreres llargues. I això contribuí a la decepció final. Mira que carregar pes a l'esquena quan tinc el genoll tocat...

Després d'un recorregut més o menys tranquil, amb molta precaució en les baixades i sols alguna sensació puntual de feblesa a les cames, m'he d'aturar a la Bassa de les Orenetes per les molèsties al genoll. No vull forçar més, he de ser prudent. M'hi espere fent estiraments i abdominals i prenent el sol fins que arriben els meus companys d'aventura amb el cotxe. Trist i decebut per no haver pogut arribar a les Useres, torne cap a casa i decidisc fer una setmana de descans absolut de carrera i sols xafar el gimnàs.

Descans absolut el dilluns 13, dimarts 14 gimnàs. Tot correcte, lleus molèsties però amb esperança. I el dimecres 15... s'acabà l'entrenament i les ganes d'entrenar. Altres assumptes més importants i Marta em demanaren la màxima atenció i sols vaig estar per a ella. Amb tot més tranquil, el dissabte 18, sense massa convicció, me'n vaig a la Magdalena a fer el meu recorregut llarg amb poc desnivell. Bones sensacions i el genoll controlat. El diumenge 19, una altra tirada llargueta per la Ronda Est (quant de temps que no la feia sencera!) i el Grau. I el genoll aguanta.

El dilluns 20 me l'agafe amb calma i descanse. El dimarts he quedat amb Ezequiel. Puge a la Vall, parlem i em dóna instruccions molt clares. Apurar el termini d'inscripció de la Mim per veure com evoluciona el genoll i segons com estiga fer-la o no. Serà difícil, però veurem què es pot fer. L'objectiu de 8 hores desapareix definitavament. Igual m'he d'acontentar en acabar-la i prou. No ho sé.

Torne a Castelló i em faig la volteta més les rectes que hem quedat. I el dimecres 22, sessió de gimnàs, amb un circuit de cames duret. M'he hagut de deixar la carrera per falta de temps, però el genoll ho agrairà. I ara, amb la feina de demà feta, eixiré a entrenar una altra volta... mentre aguante el genoll.

LES DADES:
Dilluns 6: 5'2 km, 31:11, 137 ppm, a 6:01/km
Diumenge 12: 24'15 km, 2:38:29, 163 ppm, a 6:33/km
Dimarts 14: bicicleta estàtica, treball muscular a supersèries.
Dissabte 18: 18'2 km, 1:30:02, 167 ppm, a 5:26/km
Diumenge 19: 16'36 km, 1:35:31, 143 ppm, a 5:50/km
Dimarts 21: 10'75 km, 58:30, 149 ppm, a 5:26/km +10 rectes.

IX PUJADA A LA NEVERA D'ATZENETA

Impressionant jornada correril per terres d'Atzeneta del Maestrat, escenari del primer repte Ron Pálido Trail-Comando Palomero.

M'alce a les 6, desdejune, acabe de preparar els últims detalls i isc amb el cotxe a las 6:20. De camí, faig una escala en un caixer per després abonar la samarreta del Comando a Sendallarga, fer gasoil i provisió de fons per si hem de pagar el dinar a les Pálidas.

Arribe allí a les 7:05 i deixe el cotxe al costat del poliesportiu, així queda més prop de la dutxa. A més, està també prop de l'eicida, així que matinar ha tingut premi. He arribat amb el dipòsit del cotxe en reserva. Vaig a pel dorsal, no he de fer cua, i em reunisc amb els Palomos, que ja estan per allí fent pressió. Pague a Sendallarga (els comptes clars) i quan estem gairebé tots, anem al cotxe de Caracol a per les samarretes... amb una infiltrada (eh, Patri?). Tots riem amb les camisetes, i especialment amb Fer, a qui volem buscar treball de gogó ensenyant el melic en una coneguda discoteca de la zona... Coses de no triar bé la talla.

Me'n vaig al cotxe i comença el ritual de preparació: pulsòmetre, menjar, roba adequada a la temperatura, beguda, etc. Quan falten poc més de 10 minuts comence l'escalfament, que complete com puc abnas de l'eixida. Foto de grup davant l'expectació dels altres corredors que ens miren amb cara de no entendre molt bé el que està passant, últimes pressions a les Pálidas... i de sobte sona el coet d'eixida.

Estàvem tots i totes sota l'arc, així que rebem de tot menys caramels. Si la intenció incial era anar caminant, l'escalfament m'ha animat a provar a trotar i caminar en les baixades. L'eixida la faig al trote, i poc a poc vaig escalfant. Quan me n'adone estic passant les meues referències (Erenida i Karmele) i pujant sense deixar de trotar. En la primera baixada, alce el peu, conservant la mecànica. Per allí em trobe Asgarradeta, a qui ajude amb un problemeta tècnic (esportivitat per damunt de tot). A la segona pujada, alcance Irene i Raca, que es queda amb ella. Continue trotant, i alcance encara Sonieta i tinc a la vista Teo en passar el mas de retir espiritual.

En eixa pujada ja he d'afluixar i caminar un poc, per controlar pulsacions i no forçar,ja que de moment el genoll respon. Arriba la primera baixada forta, i la faig caminant. Apareixen les primeres molèsties. Intente no destorbar els pocs corredors que m'avancen en la baixada i arribe al primer control. Em faig un gel abans d'arribar-hi i així no he de parar.

Poc després, he de caminar perquè el genoll dol. En eixe moment comence a pensar en la retirada, però intente aguantar. Queda pista i la pujada forta. A la nevera decidiré. La pujada la faig molt fort i recupere bastants posicions, però les perd ràpidament en les lleus baixades abans de la nevera. Per la senda que condueix a la nevera m'avança un grupet, i em desespera no poder ni trotar. Faig la pujada com un moto i arribe al segon control. Segon gel i barreta energètica. Els demane Reflex, em pegue una bona flitada, salude Asgarradeta que ha arribat ja i comence a baixar... caminant. Sí, caminant.

Deixe passar els tres o quatre que vénen com a motos i arribe a la pista. Allí em trobe Jackster, que s'interessa pel meu estat. El tranquilitze dient-li que si no arribe corrents ho faré caminant. Comence a trotar poc a poc i les cames responen. Sense apretar, passes curtes, buscant un ritme.. comence a menjar-me els quilòmetres. Arribe al tercer control: nou flitada de Reflex i camí del barranc. Hi ha molt de pla i molta pujadeta, així que puc agafar un bon ritme i comence a recuperar poscions. El genoll aguanta. Les baixades les faig caminant, són curtes però fortetes. I així arribe al quart control, el Magranar. Nova flitada de Reflex i marxa.

El primer tram es fa pesat per les pedres que he d'anar evitant per no castigar les plantes dels peus ni el genoll. Gairebé sense adonar-me'n eixim ja a pista més favorable, després el formigó, l'asfalt, i la pista d'entrada al poble. Toquem de nou l'asfalt, i he de frenar-me un poc perquè les pulsacions es disparen. El ritme ara és molt bo, de competició. I no tinc molèsties. Carrers del poble, últim esforç i em plante en meta amb 2:59:22. Increïble. Si arribe a estar bé...

En passar la meta em reunisc amb el Palomos, salude ací i allà, esmorze, etc. Quan arriba l'últim Palomo anem a la dutxa, veiem el lliurament de trofeus i xerrem i xerrm. El Coixo s'emporta un pernil en el "sorteig". Ja estem cansats d'estar plantats i anem cap al restaurant on hem reservat. Molt bon dinar i excel·lent companyia. El Coixo no ha parat de fer broma, Teo i Txopo vinga la xerrada... així que hem fet la sobretaula un poc llargueta. De tornada, repose gasoil i arribe cansat i content. Em pose el gel, al sofà... i a descansar.

Per alguna cosa, esta és una de les meues carreres preferides...

Per cert, hem guanyat els Palomos per 5', però potser això hui no era tan important. La companyonia i el bon rotllo estan per damunt de tot. I el grup creixerà...

VISITA MÈDICA / SÓC DE PEDRA-FERRO

Per resumir: el tendó està tocat, però no és res de greu. Això sí, només puc fer la Nevera d'Atzeneta si vaig caminant. Molés volia que eixira a trotar en pla, però amb el repte pel mig, la inscripció pagada, i el dinar que hauran de pagar les pàlides... no podia deixar d'anar-hi.

Però anem per parts:

• prova d'esforç: els umbrals estan millor que en la prova del 2007.
• analítica: el ferro estava baixet. He de continuar prenent ferro fins la Marató i Mitja.
• medicació: tant els antibiòtics com el tractament anticaiguda del cabell contenen principis actius que poden produir inflamació en els tendons i trencaments fibrilars. M'ha recomanat que telefone a la consulta cada volta que passe per la consulta del metge. Dec ser de pedra o ferro, perquè si no m'he lesionat ara... I per a postres, l'anticaiguda podria donar positiu en un control antidopatge (com Romàrio -em va recordar Molés). No és provable als meus ritmes, però si ell ho diu...
• fascitis: ni està ni se l'espera. Una lleu inflamació a l'arc conseqüència amb tota seguretat de baixar sols amb la cama esquerra els últims 12 km del MABO.
• cintilla iliotibial (o el problema nostre de cada any): lleu inflamació que no m'ha de fer parar, però si anar amb molt de compte la pròxima setmana. Gel i ibuprofeno.
• Un producte desconegut que buscaré esta vesprada a la farmàcia, per a abril i maig.
  
• De cara a la CCC, juny, juliol i agost, Condrosan.
• L'homeopatia no té cap incompatibilitat, així que continuaré amb la medicina naturista.

I això és tot, que no és poc. Ara, a esperar demà, armar-me de paciència i veure si puc fer el recorregut amb calma em coste el temps que em coste. Sabré caminar per muntanya?
Demà, la resposta. I també la solució del gran repte. Torne a apostar pels palomos, però si algú corre, perquè tal com està el pati...

MABO FINISHER

O el que és el mateix: he aconseguit acabar el Marató de Muntanya de Borriol.

Dades: 20'35 km, +2470m, -2445, 6h 18' 11", 158ppm, 181 ppm máx. a 9:11/km

Quede amb Wushi a les 7 al mercadet de Sant Antoni i anem cap a Borriol. Els nostres objectius coincideixen, així que, de nou anirem junts. Arribem sota una fina pluja a la plaça de la Font, on repleguem els dorsals i saludem els primers i primeres forer@s. Poc després Jesús Gil ens fa una enquesta de l'UJI sobre corredors de muntanya. El temps se'ns tira damunt i tornem al cotxe. Dubtem sobre l'equipació, però al final agafem el tallavents, pel que puga passar. Com porte malles pirates, em pose el dorsal a la cama, per si comença la temporada de la ceba (les famoses capes).

Després dels dubtes inicials tornem a la plaça, passem el control i fem els últims estiraments mentre saludem alguns companys d'aventura... I sona el coet. Eixim tranquils, trotant, però poc a poc avancem la meitat del grup. Mirant els que hi ha per davant a la pujada del castell, encara no hem arribat a la nostra posició natural, però la cursa és tan llarga que no ens preocupa. Poc després d'iniciar la baixada ens trobem la mala notícia del dia: Irene s'ha regirat el peu i o pot continuar. Ens oferim a baixar-la al control, però ella vol que continuem. En arribar al control veiem que els bombers ja pugen a buscar-la, cosa que ens traquil·litza. I continua el puja/baixa.

Fent la goma amb Canyorroto i Charo (ara els passem, ara ens passen) i entre foto i foto, ens passa un racarunner desbocat. Wushi em tempta perquè intente seguir-lo, però el seu ritme no és el meu. Avui no. M'he de centrar en acabar. Després d'un parell de baixades molt tècniques que li costen dues caigudes (a partir d'ací li cante tots els obstacles-pedra, branca, clot...) i a mi un parell d'esgalis, enfilem una senda preciosa camí de la Pobla, on ens trobem amb Salva. Aquest tram em resulta especialment agradós: enmig de pins, terra mullada, paisatge impressionant...

En el control estan Irene i Erenida. Saludem i continuem buscant el coll de la Mola. Abans d'arribar-hi ens trobem Vicent Prades fent fotografies. Està lesionat i no ha pogut participar-hi.
Sense massa contemplacions, anem a pel Morico, hem alcançat Teo i anem junts, de moment. El Kiyo apareix del no-res animant i donant indicacions, i com estic més ocupat de no xafar qui va davant meu que de la baixada, ni m'entere que estem pujant ja la Roca Blanca. En esta baixada cap a la Magdalena, el genoll que ja ha donat un parell d'avisos acaba de petar. No puc baixar amb normalitat, i això ens fa perdre un temps preciós. I encara queden dues pujades amb les respectives baixades. Wushi s'arma de paciència i com sembla que no va molt més fort es queda amb mi. Li passe un gel dels grans i sembla que es recupera.

Arribem al control del Running, on Juanma i Quiquerun, entre altres ens fan una càlida acollida. Avituallem i iniciem la duríssima pujada a Raca. En el control hem coincidit amb Pipe, que també va justet i un amic seu. Davant veiem Supertakito, la qual cosa dón un plus de motivació. Fem la pujada, que sembla inacabable, i els músculs comencen a avisar. Em faig un altre gel i les molèsties musculars desapareixen, però el genoll... Baixe pràcticament només amb la cama esquerra, i es va carregant. Però aguanta.

Finalment arribem al camí Llobera; sols queda una baixada i entrar a Borriol. Una necessitat fisiològica inajornable per la meua part em separa de Wushi, que té por de gelar-se i se'n va. Jo faig el que he de fer i continue... com puc. Patisc moltíssim a l'última baixada, i la pista/senda cap a Borriol se'm interminable. Un barranc i... el poliesportiu. Els xiquets animen, però jo no puc més. De sobte veig Ultratrail que ix del pavelló amb cara d'haver fet un lleu passeig matinal i li pregunte: queda molt? Per la cara que fa es deu pensar que li vull prendre el pèl, però no, no sé quant queda. Amb la mà m'indica que al cantó. Ja s'acaba. Entre al pavelló, l'arc... i allí estan Wushi, Canyorroto i Charo xarra que xarra. Poc més d'un minut ens ha separat.

Avituallem, recuperem com podem, ens rentem i... a esmorzar. Saludem ací i allà i mengem en grup. Al poc arriben Elena i Ferran i Wushi comença, tot i el cansament, a exercir de superpare (quin valor i quines ganes...). Al poc, decidim plegar: em porten al meu cotxe, li torne la bossa a Wushi i fins l'altra. Jo arribe a casa, ompli la banyera... i intente recuperar-me.

Magnífica organització, bona senyalització, avituallaments en condicions i el tracte magnífic. I en meta, uns enterpans que ressuscitaven qualsevol. Entrepans i de tot, que no es diga que no hi havia oferta. I la cerveseta fresqueta amb l'entrepà... Ains, que bo va estar tot. L'únic però, la talla de la camiseta. De nou em va enorme, i això que em vaig demanar la talla M. I de la bossa del corredor, es nota la crisi. I res més.

Al llarg de la setmana no he fet altra cosa que posar-me gel i Voltaren al genoll amb l'esperança d'estar a punt per a Atzeneta (Duelo en el OK Corral, segons Ggroc), però la visita a Molés el dijous em lleva la idea del cap. Però això ho contaré en una altra entrada.

Al remat, estic molt content: una marató amb gairebé 5000m de desnivell acumulat, i en 11' menys de l'objectiu. La llàstima és no haver aconseguit l'objectiu complet, que era baixar de 6h 30' i no lesionar-me. Però atenció, perquè esta prova és de les que t'enganxa. Tant o més que la Marató i Mitja. Així que prengueu bona nota i si encara no l'heu feta... ANIMEU-VOS.
Això sí, no la féu com a preparació per a. Entreneu-la de manera específica, perquè patireu menys i ho passareu millor.

BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing